Maria Mercè Miró i Vilà nasqué a Vic (Osona). És doctorà en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. És autora de diversos estudis sobre les lletres catalanes dels segles XVII, XVIII, XIX, publicats a les revistes "Ausa" del Patronat d'Estudis Osonencs, "Els Marges" i "Faig", entre altres. Del Barroc català ha publicat comentaris sobre F. Fontanella i F. V. Garcia. De Francesc Fontanella, ultra estudis i notícies de la seva vida, ha publicat les edicions crítiques de les seves dues obres dramàtiques cabdals: la Tragicomèdia Pastoral d'Amor, Firmesa i Porfia, i Lo Desengany (1988), i la de la seva obra lírica: La poesia de Frances Fontanella (1996), objecte de la seva tesi doctoral. Del segle XIX, a més d'articles sobre la Renaixença i la pre-Renaixença, ha publicat La prosa narrativa de Martí Genís i Aguilar (1978), ha col×laborat en l'edició de La Veu del Montserrat (1878-1902) de M.S. Salarich (1993) i una nova edició, amb notes i comentaris, de Julita, de Martí Genís i Aguilar (1995)