Anna Bach Gómez (Centelles, 1977). Llicenciada en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorada al 2011 en Història per la UAB i doctorada en Arqueologia, Història i Història de l’Art per la Universitat de Liège (Bèlgica). És professora-tutora de la UNED des del 2003, coordinadora de titulació de Geografia i Història (2015-2018) a la seu de Nou Barris, Barcelona. I investigadora i professora associada al Departament de Prehistòria de la UAB des del 2006.
Les principals línies de treball desenvolupades s'han centrat en l'estudi de les produccions ceràmiques, arqueometria i estudi de les primeres societats agrícoles al Pròxim Orient i la Mediterrània Occidental. Membre dels grups de recerca de qualitat SAPPO i GRAMPO dirigits pel prof. Miquel Molist (des del 2000) i del projecte La Prehistòria de Barcelona (2006-actualitat). Ha treballat en diferents institucions com la Diputació de Barcelona, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museu d'Història de Barcelona i Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
En relació a les activitats científiques realitzades destaca la direcció de diferents projectes de recerca arqueològica en excavacions a Catalunya: Oris (2001-2002), Matadars (2003) Cova de les Agulles (2003-2004), Cova de Sant Llorenç (2006-2013) o Palau dels Montcada (2013, 2016), Pla del Castell a Tavertet (des del 2015 ien curs) i al Pròxim Orient a Síria (Tell Halula i Chagar Bazar com a responsable de camp 2000-2011) i codirectora de la Missió arqueològica a Gird Lashkir des de 2015 i de les prospeccions al Soran i al jaciment de Banahilk, des del 2018 (Kurdistan iraquià).
Els resultats d’aquests treballs s'han publicat en revistes especialitzades i en capítols de llibres o monografies , destaquen els treballs de La Prehistòria al Pla de Barcelona (2016) el II Workshop on Late Neolithic Ceramics in Ancient Mesopotamia, Monografies del MAC n.1 (2018), El Broadening Horizons, 3rd Conference of Young Researchers working in Near East (2012).
Ha realitzat estades postdoctorals a la Russian Academy of Science (Archaeology Department), el Centre Europeu d'Arqueometria de la Universitat de Liège (Bèlgica), entre altres. I ha format o forma part del Consell de Redacció de Revistes com Cota Zero i Ausa, actualment és degana del Consell d’Estudis i vicepresidenta del Patronat d’Estudis Osonencs.
Abel Miró i Comas (Vic 1990) es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona (2012) on obtingué el premi extraordinari de final de carrera; en aquesta mateixa institució, cursà el Màster en Filosofia Contemporània i Tradició Clàssica (2013), que completà també amb premi extraordinari. Fou iniciat pel professor Eudald Forment, a qui reconeix com a mestre, a l’estudi de la filosofia de Fra Tomàs d’Aquino; a aquest autor i, més concretament, a la seva metafísica de la bellesa, dedicà la seva tesi doctoral; sobre aquesta mateixa matèria ha publicat diversos articles en revistes especialitzades.
Exerceix de professor a la Universitat de Barcelona, a la Universitat Internacional de Catalunya i a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic; les seves àrees principals d’investigació són la Metafísica i la Filosofia Medieval. També ha estat professor invitat a la Universidad Santo Tomás de Aquino de Bogotá (2018); allà ha impartit diversos cursos i s’ha incorporat al grup d’investigació San Alberto Magno, O.P.
És editor adjunt de la revista Análisis. Ciencias políticas y jurídicas, de la Universidad Nacional y a Distancia de Colombia. Dirigeix la secció de filosofia del Patronat d’Estudis Osonencs i forma part del Consell de Redacció de la revista Ausa. És l’organista del Santuari de la Mare de Déu de La Gleva.
Actualment és el secretari del Consell d'Estudis
David Cao i Costoya (Vic, 1983). És doctor en història per la Universitat de Barcelona (2014) i membre del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI) de la mateixa universitat, de la qual és Professor Serra Húnter.
És autor de la tesi doctoral «Les elits i els poders locals en una societat en transformació. Vic: Política, cultura i associacionisme, 1860-1902» (Premi Extraordinari de Doctorat 2014/15).
Les seves línies de recerca se centren en l’estudi de la sociabilitat i de les elits i els poders locals en el període contemporani. Actualment la seva investigació s’ocupa, especialment, de les identitats i les cultures polítiques locals, amb atenció especial al cas català i al període que va de mitjan segle XIX fins a les primeres dècades del XX.
És autor de diversos articles publicats en revistes especialitzades com l’Anuari Verdaguer. Revista d’estudis literaris del segle XIX, Afers i Bulletin d’Histoire Contemporaine de l’Espagne. Així mateix, és autor de Societat i sociabilitat. El Cercle Literari i els inicis de l'associacionisme recreatiu, cultural i polític a Vic (1848-1902) (Afers, 2015) i coautor d’Antoni Giberga i el liberalisme progressista a Barcelona durant la minoria d’edat d’Isabel II (Ajuntament de Barcelona, 2013).
Ha col·laborat en diverses obres col·lectives, entre les quals Anàlisi històrica de la identitat catalana (IEC, 2015) i Catalonia and Portugal. The Iberian Peninsula from the periphery (Peter Lang, 2015), ambdues editades en el marc d’un projecte de recerca europeu finançat per la European Science Foundation. Més recentment, ha contribuït en els volums Política i cultura: l’ateneisme en la Catalunya contemporània (Ateneu Barcelonès-Diputació de Barcelona, 2017) i Els ateneus a Catalunya. Sociabilitat i catalanisme popular (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, 2018).
És membre del consell de redacció de les revistes Cercles. Revista d’Història Cultural i Plecs d’Història Local. També és codirector de la revista Ausa. Actualment és secretari del Consell d'Estudis del Patronat d'Estudis Osonencs. D'aquesta entitat n'ha estat director de la secció d'Història Moderna i Contemporània i secretari del Consell d'Estudis (2010-2014), així com degà i vicepresident (2014-2018). Així mateix, és membre numerari de la Societat Verdaguer.
A més, ha estat professor en l’ensenyament secundari (2014-2020), professor convidat de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic (Facultat de Teologia de Catalunya (2016-2017), redactor científic de continguts del «Projecte Almirall. Portal de Pensament i Cultura del segle XIX» de l’Ateneu Barcelonès (2010-2012) i col·laborador (des del 2007) del Grup Promotor-Santillana com a revisor, autor i editor de materials docents i didàctics de naturalesa diversa.
Montse Caralt i Sagalés (Folgueroles, 1986). Directora de la Fundació Miquel Martí i Pol i professora a l’ensenyament secundari. És doctora en Traducció, Llengua i Literatura per la Universitat de Vic-UCC (2016) i membre del Grup de recerca Textos literaris contemporanis: estudi, edició i traducció (TEXLICO) de la mateixa universitat, de la qual és professora associada. Ha tingut cura de l’edició, conjuntament amb Roger Canadell, del llibre Veu incessant (Edicions 62, 2013), poemari inèdit de Miquel Martí i Pol. És autora d'una tesi sobre la revista Inquietud, del capítol de llibre «Inquietud, sobreviure a la censura» (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015), i de diversos articles acadèmics, com «La recepció de Salvatore Quasimodo a la revista Inquietud en el context del debat sobre la poesia social» (Quaderns d’italià , 2014) o «El compromís cívic i intel·lectual d’Armand Quintana explicat per ell mateix» (Ausa, 2013). Ha comissariat de forma col·lectiva diverses exposicions, com «Patrimoni Oblidat, Memòria literària» (Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana i Institut Ramon Muntaner, 2016), «De Paraules al vent a La fàbrica: creació, evolució i publicació dels primers poemaris de Miquel Martí i Pol» (Fundació Miquel Martí i Pol i UVic-UCC, 2013) o «Caritat, un llibre almoina de Jacint Verdaguer» (Fundació Jacint Verdaguer i UVic-UCC, 2011). Les seves línies de recerca se centren en l’estudi de la literatura i l’art a la segona meitat del segle XX i la gestió del patrimoni literari i museístic. És membre del consell de redacció de les revistes Ausa i Reduccions. Revista de poesia.
Actualment gestiona la fundació, la Casa Miquel Martí i Pol i produeix projectes culturals com l’aplicació per a tauletes mòbils i pissarres digitals «L’univers poètic de Miquel Martí i Pol» (Premi Lletra 2017 a la millor iniciativa digital de i sobre literatura catalana) o les Jornades Miquel Martí i Pol.
Rafel Ginebra i Molins (Vic, 1965), arxiver i historiador. Doctor en Geografia i Història (Història Medieval) per la Universitat de Barcelona (1996), Màster en Arxivística per la Universitat Autònoma de Barcelona (1998), Llicenciat en Documentació per la Universitat de Barcelona (2003) i Màster en Documentació Digital per la Universitat Pompeu Fabra (2004). Tècnic superior de cultura (gestió del patrimoni cultural i arxius), de la Diputació de Barcelona, adscrit a l’Oficina de Patrimoni Cultural. Vinculat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic des de 1987.
La seva tesi estudià la societat de Vic al primer terç del segle XIII. Ha publicat diferents estudis sobre història del notariat i va ser el responsable de l’edició del Manual primer de l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic (1230-1233) (Fundació Noguera, 1998) i corresponsable també de l’edició de El manual de 1641 de Joan Francesc Torrellebreta (Fundació Noguera, 2001), i El manual onzè d’Antoni Bosch, notari de Vic, de 1713-1714 (Fundació Noguera, 2014).
Ha publicat també estudis sobre altres temàtiques, com són els llibres Condemnades per bruixes: Processos judicials al Vallès i al Moianès a principis del segle XVII (Museu de Granollers, 2007), El baró de la Blava: pagesia, noblesa i imaginari popular. (2014), o Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona: El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII), i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812) (Patronat d’Estudis Osonencs, 2005). És també autor de diferents articles publicats sobre aspectes diversos de la història osonenca.
Actualment és codirector de la revista Ausa i director de la secció d'Història Antiga i Medieval, havent estat també anteriorment degà i vicepresident (2006-2014) i secretari del Consell d'Estudis (2014-2022)
Xavier Roviró i Alemany (Vic, 1956), resident a Folgueroles des del 1976. Mestre i professor de secundària, jubilat el 2016. Folklorista. President del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona. Instructor de l'Escola Catalana d'Alta Muntanya. Membre del Grup d’Estudis Etnopoètics de l’Institut d’Estudis Catalans.
Forma part del consell de redacció de les revistes: El Butlletí (Unió Excursionista de Vic), La Falguera (Ajuntament de Folgueroles) Ausa (Patronat d’Estudis Osonencs).
Els últims anys ha estat Coordinador del I Simposi Internacional de Focs de la Mediterrània celebrat a Vic (2016) i membre del Consell d’Estudis dels II i III simposis celebrats a Reus (2017) i a Gandia (2018) i del IV a Mallorca el 2019.
És autor dels llibres publicats a la col·lecció Llegendes de Farell Editors: 100 Llegendes de la Plana de Vic(2000); Serrallonga. El bandoler llegendari català (2002); Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers (2006); El camí ral de Vic a Olot. Itineraris i històries (2014); Montseny. Històries i Llegendes (2017).
Ha estat el coordinador i editor de la publicació: Folgueroles 1 d’Octubre, (Impremta Daví, Vic, 2018).
És coautor dels llibres: El Folklore de Rupit i Pruit, I. Cançoner. (Eumo, 1983); El Folklore de Rupit i Pruit, II. Narracions. (Eumo, 1984); Folklore del Lluçanès. Josep Maria Vilarmau i Cabanes. (Dinsic, 1997); Folgueroles. Societat i vida d'un poble. (Eumo, 1999); Benvingut/da al club de la SIDA i altres rumors d’actualitat. (CPCPTC, 2002); Cançons Tradicionals Catalanes Recollides per Jacint Verdaguer. (PAM, 2002); Història i memòria, Cançons populars de la història de Catalunya. (Farell, 2004); Orfeó Vigatà. Història d’una entitat centenària. (Orfeó Vigatà, 2004); Els picapedrers de Folgueroles. (Ajuntament de Folgueroles, 2007).
Ha publicat diversos treballs a la revista Ausa: Vilarmau. Folklorista i poeta dels Romeus de l'Esbart de Vic (1999); Mig segle de Folklore a Osona (2002); Més que una font, més que un desmai. Una cronologia de la font (2018).
També té els següents treballs publicats: Llegendes del Casol (El Casol de Puigcastellet. Ajuntament de Folgueroles. 1992); Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CPCPTC, 1994); De Rams a Pasqua. Cants de Setmana Santa i Pasqua a la comarca d'Osona (GRFO i El 9 Nou, 1996); Llegendes de Casserres (El monestir de Sant Pere de Casserres. Eumo. 1998); La cara Osona (Ruta Verdaguer, Ajuntament de Barcelona. 2002); El flabiolaire Josep Verdaguer i Portet, Roviretes. (CPCPTC. 2003); Les llegendes en el folklore (Tradicionari, vol.7. Enciclopèdia Catalana, 2007); Savassona (El Butlletí, núm. 250. Unió Excursionista de Vic, 2005); Anton Busquets i Punset. Folklorista? (Quaderns de la Selva, 17, C.E. Selvatans, 2005); Fonts de llegenda (Les fonts que tenim. Grup de Defensa del Ter, Eumo. 2005)
Ferran Sayol i Altarriba (Vic, 1990). Graduat en Biologia per la Universitat de Barcelona (2012) i Doctor en Ecologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (2018). Ha realitzat projectes d’investigació a la Universitat de Göteborg (2018-2020) i a la University College de Londres (2020-2022). Actualment és investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). És vocal del consell directiu de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), director de la secció de Ciències i Patrimoni Natural del Patronat d’Estudis Osonencs i membre del consell de redacció de la revista Ausa.
La seva línia de recerca se centra en l’estudi de la biodiversitat animal i de quina fora aquesta biodiversitat es veu afectada per les pressions humanes. En aquest àmbit, ha publicat més de 30 articles científics en revistes internacionals i ha presentat els seus treballs en més de 14 congressos internacionals. És també autor del llibre La comunitat de carnívors de la Guilleries (Eumo Editorial, 2021). Durant la seva trajectòria ha estat reconegut amb diversos premis i distincions, com ara el premi extraordinari de fi de grau (2012), el premi extraordinari de doctorat (2020), i el premi a la millor tesi doctoral en ornitologia que li atorgà la Sociedad Española de Ornitologia (SEO-Birdlife) el 2022.
És autor de diversos articles de divulgació científica en revistes com L’Atzavara o L’Espiga, i ha realitzat nombroses xerrades i tallers per acostar el coneixement i la conservació de la biodiversitat a un públic familiar. Un exemple n’és l’exposició itinerant “El gat fer: El felí dels nostres boscos”. També és el coordinador del Projecte gat fer, que integra una xarxa de més de 50 voluntaris per seguir i conèixer les poblacions del gat fer de Catalunya.
Correspon al Consell d’Estudis la direcció de les activitats científiques i culturals de l'entitat, així com la direcció de les seves publicacions, podent-se valdre en tot moment de col·laboradors externs per portar a terme aquestes funcions.
El Consell d’Estudis està dividit en seccions, cadascuna de les quals està coordinada per un director que promou els treballs i estudis corresponents a la seva especialitat.
El deganat del Consell d’Estudis del Patronat d’Estudis Osonencs té com a funcions la coordinació de les activitats de les diferents seccions i la convocatòria i presidència de les sessions del Consell d’Estudis. Actualment aquestes estan formades per les disciplines següents: Art, Arqueologia, Ciències i Patrimoni natural, Etnologia, Filosofia, Geografia, Història Antiga i Medieval, Història Moderna i Contemporània, Literatura, Llengua i Música. Les actuacions es centren en la recerca i publicació de les temàtiques corresponents així com en l’organització o coorganització d’actes culturals i activitats de transferència del coneixement d’àmbit osonenc.
La Secretaria del Consell d'Estudis també fa d'enllaç amb l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic en el projecte d'edició de la documentació medieval de la catedral de Vic, projecte que porta a terme l'ABEV amb el suport, des de l'inici, del Patronat.
Pare Xifré s/n 08500 Vic
Apartat de Correus 43
©Patronat d'Estudis Osonencs - Tots els drets reservats
