Membres del Consell d'Estudis

Anna Gómez

Anna Gómez Bach

Anna Gómez i Bach (Centelles, 1977). Llicenciada en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorada al 2011 en Història per la UAB i doctorada en Arqueologia, Història i Història de l’Art per la Universitat de Liège (Bèlgica). És professora-tutora de la UNED des del 2003, coordinadora de titulació de Geografia i Història (2015-2018) a la seu de Nou Barris, Barcelona. I investigadora i professora associada al Departament de Prehistòria de la UAB des del 2006.
 
Les principals línies de treball desenvolupades s'han centrat en l'estudi de les produccions ceràmiques, arqueometria i estudi de les primeres societats agrícoles al Pròxim Orient i la Mediterrània Occidental. Membre dels grups de recerca de qualitat SAPPO i GRAMPO dirigits pel prof. Miquel Molist (des del 2000) i del projecte La Prehistòria de Barcelona (2006-actualitat).  Ha treballat en diferents institucions com la Diputació de Barcelona, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museu d'Història de Barcelona i Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
 
En relació a les activitats científiques realitzades destaca la direcció de diferents projectes de recerca arqueològica en excavacions a Catalunya: Oris (2001-2002), Matadars (2003) Cova de les Agulles (2003-2004), Cova de Sant Llorenç (2006-2013) o Palau dels Montcada (2013, 2016), Pla del Castell a Tavertet (des del 2015 ien curs) i al Pròxim Orient a Síria (Tell Halula i Chagar Bazar com a responsable de camp 2000-2011) i codirectora de la Missió arqueològica a Gird Lashkir des de 2015 i de les prospeccions al Soran i al jaciment de Banahilk, des del 2018 (Kurdistan iraquià).
 
Els resultats d’aquests treballs s'han publicat en revistes especialitzades i en capítols de llibres o monografies , destaquen  els treballs de La Prehistòria al Pla de Barcelona (2016) el II Workshop on Late Neolithic Ceramics in Ancient Mesopotamia, Monografies del MAC n.1 (2018), El Broadening Horizons, 3rd Conference of Young Researchers working in Near East (2012).
Ha realitzat estades postdoctorals a la Russian Academy of Science (Archaeology Department), el Centre Europeu d'Arqueometria de la Universitat de Liège (Bèlgica), entre altres.  I ha format o forma part del Consell de Redacció de Revistes com Cota Zero i Ausa, actualment és degana del Consell d’Estudis del Patronat d’Estudis Osonencs.


 

 
Rafel Ginebra

Rafel Ginebra Molins

Rafel Ginebra i Molins (Vic, 1965), arxiver i historiador. Doctor en Geografia i Història (Història Medieval) per la Universitat de Barcelona (1996), Màster en Arxivística per la Universitat Autònoma de Barcelona (1998), Llicenciat en Documentació per la Universitat de Barcelona (2003) i Màster en Documentació Digital per la Universitat Pompeu Fabra (2004). Tècnic superior de cultura (gestió del patrimoni cultural i arxius), de la Diputació de Barcelona, adscrit a l’Oficina de Patrimoni Cultural. Vinculat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic des de 1987.
La seva tesi estudià la societat de Vic al primer terç del segle XIII. Ha publicat diferents estudis sobre història del notariat i va ser el responsable de l’edició del Manual primer de l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic (1230-1233) (Fundació Noguera, 1998) i corresponsable també de l’edició de El manual de 1641 de Joan Francesc Torrellebreta (Fundació Noguera, 2001), i El manual onzè d’Antoni Bosch, notari de Vic, de 1713-1714 (Fundació Noguera, 2014).
Ha publicat també estudis sobre altres temàtiques, com són els llibres Condemnades per bruixes: Processos judicials al Vallès i al Moianès a principis del segle XVII (Museu de Granollers, 2007), El baró de la Blava: pagesia, noblesa i imaginari popular. (2014), o Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona: El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII), i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812) (Patronat d’Estudis Osonencs, 2005). És també autor de diferents articles publicats sobre aspectes diversos  de la història osonenca.
Actualment és codirector de la revista Ausa i secretari d’estudis del Patronat d’Estudis Osonencs havent estat també anteriorment director de la secció d’Història Antiga i Medieval així com degà i vicepresident (2006-2014).

 

David Cao Costoya

David Cao i Costoya (Vic, 1983). Professor a l'ensenyament secundari. És doctor en història per la Universitat de Barcelona (2014) i membre del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI) de la mateixa universitat, de la qual és professor associat.

És autor de la tesi doctoral 'Les elits i els poders locals en una societat en transformació. Vic: Política, cultura i associacionisme,1860-1902' (Premi Extraordinari de Doctorat 2014/15). Les seves línies de recerca se centren en l’estudi de la sociabilitat i de les elits i els poders locals en el període contemporani. És membre del consell de redacció de les revistes Cercles. Revista d’Història Cultural i Plecs d’Història Local i autor de diversos articles publicats en revistes especialitzades com Afers i Bulletin d’Histoire Contemporaine de l’Espagne. Així mateix, és autor de Societat i sociabilitat. El Cercle Literari i els inicis de l'associacionisme recreatiu, cultural i polític a Vic (1848-1902) (Afers 2015) i coautor d’Antoni Giberga i el liberalisme progressista a Barcelona durant la minoria d’edat d’Isabel II (Ajuntament de Barcelona, 2013).

Ha col·laborat, així mateix, en diverses obres col·lectives, entre les quals Anàlisi històrica de la identitat catalana (IEC, 2015) i Catalonia and Portugal. The Iberian Peninsula from the periphery (Peter Lang, 2015), ambdues editades en el marc d’un projecte de recerca europeu finançat per la European Science Foundation. Més recentment, ha contribuït en els volums Política i cultura: l’ateneisme en la Catalunya contemporània (Ateneu Barcelonès-Diputació de Barcelona, 2017) i Els ateneus a Catalunya. Sociabilitat i catalanisme popular (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, 2018).

Actualment és codirector de la revista Ausa i director de la secció d'Història Moderna i Contemporània del Patronat d'Estudis Osonencs. D'aquesta entitat n'ha estat secretari d'estudis (2010-2014), així com degà i vicepresident  (2014-2018).

 
Montse Caralt

Montse Caralt Sagalés

Montse Caralt i Sagalés (Folgueroles, 1986). Directora de la Fundació Miquel Martí i Pol i professora a l’ensenyament secundari. És doctora en Traducció, Llengua i Literatura per la Universitat de Vic-UCC (2016) i membre del Grup de recerca Textos literaris contemporanis: estudi, edició i traducció (TEXLICO) de la mateixa universitat, de la qual és professora associada. Ha tingut cura de l’edició, conjuntament amb Roger Canadell, del llibre Veu incessant (Edicions 62, 2013), poemari inèdit de Miquel Martí i Pol. És autora d'una tesi sobre la revista Inquietud, del capítol de llibre «Inquietud, sobreviure a la censura» (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015), i de diversos articles acadèmics, com «La recepció de Salvatore Quasimodo a la revista Inquietud en el context del debat sobre la poesia social» (Quaderns d’italià , 2014) o «El compromís cívic i intel·lectual d’Armand Quintana explicat per ell mateix» (Ausa, 2013). Ha comissariat de forma col·lectiva diverses exposicions, com «Patrimoni Oblidat, Memòria literària» (Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana i Institut Ramon Muntaner, 2016), «De Paraules al vent a La fàbrica: creació, evolució i publicació dels primers poemaris de Miquel Martí  i Pol» (Fundació Miquel Martí i Pol i UVic-UCC, 2013) o «Caritat, un llibre almoina de Jacint Verdaguer» (Fundació Jacint Verdaguer i UVic-UCC, 2011). Les seves línies de recerca se centren en l’estudi de la literatura i l’art a la segona meitat del segle XX i la gestió del patrimoni literari i museístic. És membre del consell de redacció de les revistes Ausa i Reduccions. Revista de poesia.
Actualment gestiona la fundació, la Casa Miquel Martí i Pol i produeix projectes culturals com l’aplicació per a tauletes mòbils i pissarres digitals «L’univers poètic de Miquel Martí i Pol» (Premi Lletra 2017 a la millor iniciativa digital de i sobre literatura catalana) o les Jornades Miquel Martí i Pol.

 

 

Abel Miró Comas

Abel Miró i Comas (Vic 1990) es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona (2012) on obtingué el premi extraordinari de final de carrera; en aquesta mateixa institució, cursà el Màster en Filosofia Contemporània i Tradició Clàssica (2013), que completà també amb premi extraordinari. Fou iniciat pel professor Eudald Forment, a qui reconeix com a mestre, a l’estudi de la filosofia de Fra Tomàs d’Aquino; a aquest autor i, més concretament, a la seva metafísica de la bellesa, dedicà la seva tesi doctoral; sobre aquesta mateixa matèria ha publicat diversos articles en revistes especialitzades.
 Exerceix de professor a la Universitat de Barcelona, a la Universitat Internacional de Catalunya i a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic; les seves àrees principals d’investigació són la Metafísica i la Filosofia Medieval. També ha estat professor invitat a la Universidad Santo Tomás de Aquino de Bogotá (2018); allà ha impartit diversos cursos i s’ha incorporat al grup d’investigació San Alberto Magno, O.P.
És editor adjunt de la revista Análisis. Ciencias políticas y jurídicas, de la Universidad Nacional y a Distancia de Colombia. Dirigeix la secció de filosofia del Patronat d’Estudis Osonencs i forma part del Consell de Redacció de la revista Ausa. És l’organista del Santuari de la Mare de Déu de La Gleva.

 
Maria Ocaña

Maria Ocaña Subirana

Maria Ocaña i Subirana (Roda de Ter, 1963)
Llicenciada en Geografia i Història, Secció Història de l’Art l’any 1986 per la Universitat de Barcelona i Grau de llicenciatura en Història Medieval l’any 1994 a la mateixa universitat. Postgrau en Museologia i Museografia impartit per la Generalitat de Catalunya-Servei de Museus (1986-1988), Màster en Arqueologia Medieval a la UB (1988-1990 ). Vinculada des de l'any 1984 al projecte de recerca arqueològica del jaciment de l’Esquerda, on ha participat en les campanyes d’excavació, així com també membre de l’equip investigador dels diferents projectes sobre arqueologia experimental dirigits per la Dra. Imma Ollich i Castanyer. Membre del Grup de Recerca d’Arqueologia Medieval i Postmedieval (GRAMP) del Departament d’Història Medieval de la UB. La seva línia de recerca principal s’ha centrat en l’estudi de l’agricultura medieval, en base a les dades arqueològiques, etnogràfiques, documentació medieval i fonts iconogràfiques. Des de l’any 2007 dirigeix el Museu Arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter.
Coautora d’Esglésies romàniques d’Osona (1992), A banda i banda del Ter. Història de Roda (1995),La dona i la fàbrica a Roda de Ter. De la filosa a la contínua (s. XVIII-XX) (2006) i autora de El món agrari i els cicles agrícoles a la Catalunya Vella. S. IX-XIII (1998). Ha participat també en l’edició de diferents obres col·lectives, especialment pel que fa a la seva participació en el projecte d’investigació del jaciment arqueològic de l’Esquerda.

 

Núria Prat Guitart

Núria Prat i Guitart (Vic, 1988). Gestora i coordinadora de projectes de I+D+i a la Pau Costa Foundation. És llicenciada en geografia per la Universitat de Barcelona (2010), Màster en medi ambient i recursos naturals per la Universidad de Santiago de Compostela (2011) i doctora en ciències naturals per la University College Dublin, Irlanda (2016). És autora de la Tesis doctoral “The role of moisture content on the horitzontal spread of peat fires”. Les seves línies de treball son principalment dues:
Recerca, es centra en l’estudi del comportament dels incendis forestals i els seus efectes ecològics en el marc el canvi climàtic. Ha publicat més de 10 articles i capítols en revistes i llibres internacionals especialitzades en el camp del medi ambient i els incendis forestals. Ha participat en nombroses conferències internacionals especialitzades tant a Europa com a Nord Amèrica. També ha col·laborat en la codirecció de treballs de postgrau amb la Universitat de Barcelona i la University of Oxford. Actualment participa com a investigadora en projectes de recerca d’excel·lència científica de finançament europeu Marie Curie en col·laboració amb universitats europees i australianes.
Transferència científica i tecnològica, participa en projectes d’escala europea que tenen per finalitat aportar ciència i tecnologia a la societat i a la comunitat de gestors d’emergències i gestors del territori. Ha participat en la coordinació i execució de diferents projectes en el marc europeu de H2020, ERASMUS+ i Interreg.

 

Albert Prat Muntadas

Albert Prat i Muntadas, Nascut i resident a Taradell, és membre de l’Orquestra simfònica  ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya com a contrabaix tutti des de l’any 2004. L’any 2001 es va graduar amb el títol superior de Música pel conservatori superior de música de Barcelona, en l’especialitat de contrabaix, també ha cursat estudis  al conservatori municipal de la ciutat de Viena. Títol elemental de piano. Va guanyar una Akademiestelle a la Orquestra simfònica de la Ràdio de Viena, i ha col·laborat i format part i estat professor convidat de gran nombre d’orquestres, des de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, la Joven Orquesta Nacional de España, l’Orquestra del segle XXI, L’orquestra dels països Catalans,  la Simfònica d’Asturies, la deutsches Kammerphilarmonie Bremen, la Wien jeunesse orquester, la Baden sinfonieta, la Volskoper de Viena, la Wiener Simfoniker i la Tonkunstlerorkester de Viena.
Paral·lelament, realitza activitat cambrística amb el grup Rebla’t, i diferents agrupacions de l’orquestra ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya.
Director artístic del cicle de música de Músiques a Santa Llúcia, de Taradell. Ha realitzat diferents conferències de diferents temàtiques dins del món de la música en diferents llocs d’Osona.

.

 

M. Àngels Pujol Camps

Maria Àngels Pujol i Camps (Oristà, 1986), arqueòloga. És llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona (2008) i va cursar el Màster en Arqueologia a la mateixa universitat (2012).
 
Actualment compagina la recerca arqueològica i el vessant professional de l’arqueologia com a freelance.
 
Activitat de recerca
Va iniciar la seva activitat al jaciment arqueològic de l’Esquerda, i és membre de l’equip investigador des de l’any 2003.  Des de l’any 2010 co-dirigeix la recerca al jaciment arqueològic de Puig Ciutat (Oristà, Osona), i des del 2017 al jaciment del Clascar (Malla, Osona).  
 
Ha focalitzat la seva línia de recerca en el període romà-tardorepublicà, i en especial en els conjunts ceràmics d’aquest període.
 
Els resultats d’aquestes i d’altres intervencions han estat presentats en congressos especialitzats i publicats en diverses revistes, destacant: «Resultats preliminars de la primera campanya d’excavació al jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona)» (Ausa, 2010); «Los esgrafiados sobre ceràmica de Sigarra (Els Prats de Rei, Barcelona)» (Palaeohispanica, 2016); «Roda Ciutat: el nucli fortificat de l'Esquerda sobre el Ter i el seu territori» (Ausa, 2017).
 
Activitat professional
Pel que fa a l’activitat  professional, ha participat  i dirigit diverses intervencions arqueològiques preventives, majoritàriament a la Catalunya Central i, en especial, a la comarca d’Osona.

 
Xavier Roviró

Xavier Roviró Alemany

Xavier Roviró i Alemany (Vic, 1956), resident a Folgueroles des del 1976. Mestre i professor de secundària, jubilat el 2016. Folklorista. President del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona. Instructor de l'Escola Catalana d'Alta Muntanya. Membre del Grup d’Estudis Etnopoètics de l’Institut d’Estudis Catalans.
Forma part del consell de redacció de les revistes: El Butlletí (Unió Excursionista de Vic),  La Falguera (Ajuntament de Folgueroles) Ausa (Patronat d’Estudis Osonencs).
Els últims anys ha estat Coordinador del I Simposi Internacional de Focs de la Mediterrània celebrat a Vic (2016) i membre del Consell d’Estudis dels II i III simposis celebrats a Reus (2017) i a Gandia (2018) i del IV a Mallorca el 2019.
És autor dels llibres publicats a la col·lecció Llegendes de Farell Editors: 100 Llegendes de la Plana de Vic(2000); Serrallonga. El bandoler llegendari català (2002); Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers (2006); El camí ral de Vic a Olot. Itineraris i històries (2014); Montseny. Històries i Llegendes (2017).
Ha estat el coordinador i editor de la publicació: Folgueroles 1 d’Octubre, (Impremta Daví, Vic, 2018).
És coautor dels llibres: El Folklore de Rupit i Pruit, I. Cançoner. (Eumo, 1983); El Folklore de Rupit i Pruit, II. Narracions. (Eumo, 1984); Folklore del Lluçanès. Josep Maria Vilarmau i Cabanes. (Dinsic, 1997); Folgueroles. Societat i vida d'un poble. (Eumo, 1999); Benvingut/da al club de la SIDA i altres rumors d’actualitat. (CPCPTC, 2002); Cançons Tradicionals Catalanes Recollides per Jacint Verdaguer. (PAM, 2002); Història i memòria, Cançons populars de la història de Catalunya. (Farell, 2004); Orfeó Vigatà. Història d’una entitat centenària. (Orfeó Vigatà, 2004); Els picapedrers de Folgueroles. (Ajuntament de Folgueroles, 2007).
Ha publicat diversos treballs a la revista Ausa: Vilarmau. Folklorista i poeta dels Romeus de l'Esbart de Vic (1999); Mig segle de Folklore a Osona (2002); Més que una font, més que un desmai. Una cronologia de la font (2018).
També té els següents treballs publicats: Llegendes del Casol (El Casol de Puigcastellet. Ajuntament de Folgueroles. 1992); Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CPCPTC, 1994); De Rams a Pasqua. Cants de Setmana Santa i Pasqua a la comarca d'Osona (GRFO i El 9 Nou, 1996); Llegendes de Casserres (El monestir de Sant Pere de Casserres. Eumo. 1998); La cara Osona (Ruta Verdaguer, Ajuntament de Barcelona. 2002); El flabiolaire Josep Verdaguer i Portet, Roviretes. (CPCPTC. 2003); Les llegendes en el folklore (Tradicionari, vol.7. Enciclopèdia Catalana, 2007); Savassona (El Butlletí, núm. 250. Unió Excursionista de Vic, 2005); Anton Busquets i Punset. Folklorista? (Quaderns de la Selva, 17, C.E. Selvatans, 2005); Fonts de llegenda (Les fonts que tenim. Grup de Defensa del Ter, Eumo. 2005)

 

Ferran Sayol Altarriba

Ferran Sayol i Altarriba (Vic, 1990). Graduat en Biologia per la Universitat de Barcelona (2012), pel qual van atorgar-li el Premi Extraordinari de Grau (2012-2013), i Doctor en Ecologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (2018). La seva línia de recerca se centra en l’estudi de la biodiversitat animal a escala global, prenent els ocells com a model principal d’estudi. Actualment és investigador postdoctoral al Departament de Biologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Göteborg (Suècia), on realitza un projecte per investigar com ha canviat la diversitat d’ocells arran de l’aparició dels humans al planeta.
 
Ha publicat diversos articles en revistes internacionals com Nature Communications o Philosphical Transactions of the Royal Society, així com també ha col·laborat en la publicació de diversos capítols per a l'enciclopèdia online Encyclopedia of Evolutionary Psychological Science. Ha realitzat diverses estades internacionals a la Scranton University (EUA), McGill University (Canadà) i University College London (Regne Unit). També ha publicat diversos articles de divulgació científica en revistes com L’Atzavara o L’Espiga.
 
És vocal de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) des del 2014 i ha sigut secretari del Grup de Naturalistes d’Osona (2014-2018), delegació territorial de la ICHN. Actualment és el director de la secció de Ciències i Patrimoni Natural del Patronat d’Estudis Osonencs i membre del consell de redacció de la revista Ausa, que publica la mateixa entitat

 
Pere Tió Puntí

Pere Tió Puntí

Pere Tió i Puntí (Sentfores / Vic 1951), llicenciat en Història i Filologia Catalana i membre de la societat Verdaguer ha compaginat la docència i tasques directives a l’Institut Jaume Callís, dedicant  especial atenció a la didàctica de la llengua i literatura al batxillerat en diverses publicacions, com Llengua i Literatura / Bup 1 (Ed. Santillana, 1988), Nova proposta de programació de literatura (Circular n.12 del Departament d’Ensenyament, 1987), o el treball inèdit Comprensió lectora i competència discursiva (en la llicència d’estudis, 2009).
En l’àmbit de recerca, com a historiador de la literatura, s’ha interessat per l’obra de Josep Palau i Fabre: Josep Palau i Fabre (entrevista, “Serra d’Or", 1986), i sengles articles a la Revista “Clot” (juliol 1984, gener 1985) i al “El 9 Nou” (26, agost, 1988).  Però, sobretot, ha realitzat diferents estudis sobre Jacint Verdaguer, des de 1986 fins l’actualitat, en Anuari Verdaguer (revista d’estudis literaris del segle XIX), la Catalogació de manuscrits verdaguerians dels últims deu anys del poeta (Biblioteca Nacional de Catalunya,1995), i  l’Edició Crítica del llibre “Al Cel” (Verdaguer Edicions, 2017).
En edicions del Patronat d’Estudis Osonencs ha publicat recentment (2018) una Ruta literària de la ciutat de Vic, i alguns articles a la revista Ausa
Per altra banda, ha dut a terme, en un àmbit teatral, diverses activitats de divulgació literària, com a guionista i col·laboració en la dramatúrgia: l’adaptació del Juli César de Shakespeare (Temple Romà, 2008), Les màgiques fonts amb textos de Mª Àngels Anglada (La Pietat, 2009), El silenci no és un pou eixut sobre Miquel Martí Pol (L’Atlàntida, 2013), i recentment, el 2016, el musical Verdaguer: Ombres i Maduixes, estrenat a L’Atlàntida de Vic i després representat durant una setmana al teatre Romea de Barcelona, a Girona i al Cirviànum de Torelló (editat pel grup Obeses en doble CD).
També, des de fa 11 anys s’encarrega de les anuals posades en escena de la font del Desmai, entre les quals podem destacar: Verdaguer/ Diàlegs (2007), Indagacions en el buit (amb textos de Lluís Solà i Víctor Sunyol, 2010), Remourem la gran tempesta (sobre Joan Maragall, 2011), Revolta i compromís de Verdaguer amb els pobres (2012), La poesia de Joan Vinyoli (2015), Arbres Espais de fugida (2016), Llàgrimes amargues de dones (2018).

 

Consell d'Estudis

Correspon al Consell d’Estudis la direcció de les activitats científiques i culturals de l'entitat, així com la direcció de les seves publicacions, podent-se valdre en tot moment de col·laboradors externs per portar a terme aquestes funcions.

El Consell d’Estudis està dividit en seccions, cadascuna de les quals està coordinada per un director que promou els treballs i estudis corresponents a la seva especialitat.

El deganat del Consell d’Estudis del Patronat d’Estudis Osonencs té com a funcions la coordinació de les activitats de les diferents seccions i la convocatòria i presidència de les sessions del Consell d’Estudis. Actualment aquestes estan formades per les disciplines següents: Art, Arqueologia, Ciències i Patrimoni natural, Etnologia, Filosofia, Geografia, Història Antiga i Medieval, Història Moderna i Contemporània, Literatura, Llengua i Música. Les actuacions es centren en la recerca i publicació de les temàtiques corresponents així com en l’organització o coorganització d’actes culturals i activitats de transferència del coneixement d’àmbit osonenc.

La Secretaria del Consell d'Estudis també fa d'enllaç amb l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic en el projecte d'edició de la documentació medieval de la catedral de Vic, projecte que porta a terme l'ABEV amb el suport, des de l'inici, del Patronat.

 

Direcció

Pare Xifré s/n 08500 Vic

Apartat de Correus 43

Comparteix el contingut

©Patronat d'Estudis Osonencs - Tots els drets reservats