Entre el segle I i II de la nostra era es va aixecar un temple romà en un dels indrets més elevats de l’espai que avui ocupa el centre de la ciutat de Vic, en el nucli de l’antiga Auso romana. L’edifici estava situat dins un períbol o tèmenos sagrat, on es reunien els ciutadans i es realitzaven les ofrenes i els sacrificis rituals. Segurament, el temple estava dedicat als déus de la tríada capitolina o al culte imperial. En temps de l'emperador Trajà, Auso disposava d’ordo decurionum, un grup de persones encarregades del bon funcionament del municipi, i també sabem que existia un collegium encarregat del culte imperial.
Probablement, a finals de segle IV, arran de l’adopció del cristianisme com a religió oficial i de la prohibició del culte a les divinitats paganes, el temple va passar a realitzar algun altre servei públic.
El recinte possiblement va ser un espai utilitzat durant tota l’antiguitat tardana i en l’etapa de domini visigot, complementant el centre de poder que aleshores també es va estendre a la zona que avui ocupen la catedral i el palau episcopal. Es desconeix la funció que va desenvolupar el recinte durant la presència islàmica de 796 i 824. Al darrer quart del segle IX, després de la reorganització del comtat d’Osona per Guifré el Pilós, tenim documentada l’existència d’una torre i un castell amb androna en l’indret de l’antic temple. Aquest castell va passar a control comtal, i des del segle XI es va convertir en la seu de la jurisdicció dels Montcada sobre la ciutat. El 1356 el seu domini va ser cedit al vescomte Bernat III de Cabrera, fet que va provocar l’oposició del bisbat i l’inici d’una sèrie de conflictes i plets, fins que el 1448 els consellers de Vic el van comprar i el van utilitzar com a equipament municipal.
Així, doncs, en aquesta etapa medieval el recinte va quedar ocupat pel castell o palau dels Montcada. Aquest edifici estava configurat per un pati interior delimitat pels murs de l’antic temple romà; i, al seu voltant, per una estructura formada per tres pisos amb diverses cobertes de voltes. Al llarg dels segles, l’edifici va sofrir nombroses reformes, i va servir com a casa del veguer, graner de la ciutat i presó municipal. Les restes romanes no van ser descobertes fins l’any 1882, quan es va començar a enderrocar el vell castell medieval. Aleshores un grup de prohoms de la ciutat va adquirir el recinte i va promoure la restauració del temple, que posteriorment va passar a ser museu lapidari i més endavant seu del Patronat d’Estudis Osonencs.
El Temple Romà d’Auso va ser construït amb pedra sorrenca, probablement extreta de les pedreres del terme veí de Folgueroles. Es tracta d’un edifici construït d’acord amb les indicacions de Vitruvi: un temple pròstil- amb columnes a la part frontal- i amb un pòrtic orientat cap a l’est. Per la tècnica constructiva (ús de l’opus africanum) presenta semblances amb els temples de Dougga o Bulla Regia (Tunísia). Mesura 19 metres de llargària per 10 metres d’amplària i 11,5 metres d’alçària. El basament i la part del parament septentrional i de ponent són originals; també es conserva gairebé tot l’arquitrau originari, si bé el parament de llevant i el de migdia van haver de ser reconstruïts. La columnata, aixecada al capdamunt d’una escalinata de set graons, va ser restaurada el 1930. I el frontó i la teulada ho van ser el 1957. La decoració del fris presentava motius geomètrics “escacats”, com ho mostren diversos fragments recuperats. En canvi, les columnes originals presentaven un fust llis (com es pot observar a l’únic fragment original que en resta, incorporat a la primera columna de la dreta) i estaven rematades amb capitells corintis. Es conserva un capitell original al capdamunt de la pilastra de l’angle dret del mur anterior de la cel·la. Les vuit columnes estan dedicades a diferents personalitats de la ciutat de Vic que van tenir un paper destacat en la recuperació del temple i en la Renaixença cultural del segle XIX, entre les quals s’ha d’esmentar Josep Serra i Campdelacreu, el principal promotor de la restauració del temple.
Les parets de la cel·la, (de 12,10 metres per 10,10 metres a l’exterior; i 10,9 metres per 9 metres a l’interior,) estaven cobertes a l’altura de l’arquitrau per un sostre sostingut per tres grans bigues o jàsseres a l’altura de l’arquitrau. Els murs conserven els encaixos per a sostenir un placat i també restes d’arrebossat de calç, que probablement estava decorat.
El pòdium d’un metre i mig d’alçària es troba parcialment excavat al turó format per graves i marga en què s’aixeca el Temple, i conserva part dels fonaments, amb blocs ben treballats que mostren encara les marques del picapedrer. Aquest podi presenta una cornisa pronunciada i al costat de migdia s’hi va obrir un accés, en època indeterminada. Els treballs arqueològics realitzats van permetre documentar un nivell amb material romà previ a la construcció del temple, entorn I aC i una datació de la seva construcció entre I dC i II dC, si bé altres autors situen la construcció del temple en un moment indeterminat de segle II dC.
El conjunt del castell, documentat des de finals del segle XI, apareix associat a l’antiga església de Sant Sadurní, que possiblement devia funcionar com a capella del castell. El castell era una construcció de planta gairebé quadrada, amb baixos i dos pisos situats entorn un pati i un pou central. Les sales baixes conserven diverses espitlleres i eren cobertes amb volta de canó de més de 1,20 metres d’amplària. El primer pis, també cobert amb volta de canó, presentava obertures de doble esqueixada, mentre que les del segon pis estaven formades per una filera d’arcs, si bé en un primer moment podria haver estat formada per merlets. Encastada al mur que toca a l’església de la Pietat, hi ha una làpida que recorda que el rei Jaume I, com ell mateix explica a la seva Crònica, va ser al Castell dels Montcada el 1231, després de la conquesta de Mallorca.
Del recinte destaca la presència d’un matacà i una porta de cavallers, situats en paral·lel al carrer Cardona. És en aquest costat més septentrional que els resultats arqueològics han permès recuperar diversos paviments i nivells de circulació del segle XIII en endavant; també tenim documentades importants reformes fetes al llarg dels segles XVII i XVIII amb l’objectiu de guanyar espai. A la part més meridional les principals troballes s’associen a les restes dels murs medievals, però també a la necròpolis de Sant Sadurní, que tenim ben documentada a la veïna plaça de la Pietat.
L'enderroc de l'edifici medieval, molt deteriorat pel pas dels anys, es va portar a terme l'any 1882. Josep Serra i Campdelacreu i el canonge Jaume Collell l'identificaren com a temple i crearen, juntament amb altres prohoms vigatans, la Sociedad Arqueológica Vicense, precursora de l'actual Patronat, que va adquirir els terrenys i va procedir a la seva restauració; el 1890 es va cobrir la cel·la, el 1930 es va refer la columnata, el 1953 la teulada i l'arquitrau. El 1992 es va adequar la cel·la com a sala d'exposicions i el podi en sala de reunions. El 1995 es va arranjar l'exterior i s'hi va instal·lar il·luminació.
El Temple Romà, Seu del Patronat d'Estudis Osonencs acull al llarg de l'any diverses activitats culturals, com ara conferències, exposicions, presentacions de llibres, i congressos, ja siguin organitzades per la pròpia entitat o en col·laboració amb altres entitats.
Podeu contactar amb el vocal de la Junta Rectora responsable de la programació i la gestió de les activitats a l'adreça templeroma@patronatestudisosonencs.cat
Aquí podeu descarregar les Normes per a la conservació i l'ús del Temple Romà (PDF)
El desembre del 2015 es va presentar el PLA DIRECTOR per a l'endegament de l'entorn del Temple Romà i del Palau dels Montcada
L’objectiu d’aquest Pla Director és la confecció d’un programa d’actuacions al recinte del Temple Romà i les restes del Palau dels Montcada de Vic i al seu entorn, com a primer pas de gestió global per aturar la seva degradació, i per restaurar i millorar les parts que ho necessitin i així aconseguir la seva conservació efectiva. El Pla haurà de definir les actuacions necessàries per a conservar i recuperar els monuments i el seu entorn dins l’ordre lògic i coherent que han de guardar entre si en relació amb els objectius i establir la seqüència en què s’han de produir en el temps i la seva adaptació als recursos disponibles.
El Temple Romà i les restes del Palau dels Montcada de Vic són dos monuments declarats “Bé Cultural d’Interès Nacional” (BCIN) i en conseqüència, la mateixa llei per la qual tenen aquella condició – Llei 9/1993 de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català / DOGC núm. 1807 d’11/10/1993, – en prescriu la seva conservació. No obstant això, en aquesta obligació de conservació hi concorren unes circumstàncies peculiars que la fan especialment dificultosa. Són les que s’exposen a continuació i fan del tot necessària la redacció d’aquest Pla Director.
Plà director
Si voleu conèixer el contingut, contacteu amb secretaria.
El Temple Romà de Vic / The Roman Temple of Vic
El Templo Romano de Vic / Le Temple Roman de Vic
Pare Xifré s/n 08500 Vic
Apartat de Correus 43
©Patronat d'Estudis Osonencs - Tots els drets reservats
