Beca Plana de Vic (1967 - 1986)

Introducció

Des del seu inici, l’any 1952, el Patronat d’Estudis Osonencs va convocar de manera puntual premis que tenien la funció de promoure la recerca.
A partir de 1967 es va concedir de manera estable la Beca Plana de Vic, que estava destinada al foment de la formació professional i al perfeccionament d'estudis de post-graduats, nascuts o residents al partit judicial de Vic, es va lliurar de forma ininterrompuda fins el 1986. 

LES BEQUES DEL PATRONAT:
ELS SEUS ÈXITS I VICISSITUDS *

Enguany, com sempre en els primers mesos de l'any, la secció de Beques del Patronat d'Estudis Ausonencs ha convocat de nou les beques «Pla­na de Vic» i «Mossèn Josep Gudiol» dotades cadascuna amb 100.000 ptes. El fet que la més antiga d'elles, la beca «Plana de Vic», es convoca per de­sena vegada obliga a una reflexió de l'assolit fins ara i a un replanteja­ment cara al futur, perquè les ajudes responguin al planteig actual d'un perfeccionament d'estudis i a les necessitats autèntiques d'aquelles persones que volen esbrinar les particularitats del nostre passat històric, artístic o cultural o endinsar-se en la recerca de nous coneixements científics.

La Secció de Beques és una de les més joves del Patronat. La idea d'aju­dar els que tenien vocació per l'estudi i la investigació va anar madurant poc a poc al llarg de l'any 1966 en les reunions d'un grup d'amics vigatans, preocupats per les poques possibilitats i la manca d'al·licients que normal­ment tenen els postgraduats en Universitats i Escoles Superiors. És difícil encara avui ampliar estudis, especialitzar-se o començar a agafar gust en treballs de recerca sovint mal pagats i amb dificultats de difusió. Fruit de moltes trobades setmanals i d'estudiar els precedents de beques que arreu existien, foren la creació de la «Beca Plana de Vic» l'articular unes bases de participació, que amb lleugeres adaptacions encara avui perduren, i estructurar la seva financiació en la que sempre han col·laborat organismes oficials, entitats professionals i culturals, bancs i caixes d'estalvis i molts socis de! Patronat que no dubtaren acollir la iniciativa i feu els tràmits corresponents amb el rector de la Universitat de Barcelona per obtenir el seu reconeixement i la participació d'un delegat permanent que presidis el jurat encarregat de concedir-la.
 

Relació de guanyadors de la beca

Agustí Toll i Costa (1967-68), per un estudi sobre «Glucosa endovenosa en diferents esferes de la Patologia Mèdica».

Josep Fargas i Riera (1969-70), per «Estudi bacteriològic, químic i sani­tari de les aigües de la plana de Vic».

Josep Vaqué i Rafart (1970-71), per «Estudi sobre les desorganitzacions de l'escorça cerebral».

Miquel S. Ylla i Boré (1971-72), per «Estudi sobre Ia funció cardio-vas­cular en un grup de 300 alcohòlics crònics».

Miquel S. Viaplana i d'Abadal (1972-73) per un estudi sobre «Les formacions coral·lines de l'Eocènic a la Plana de Vic».

Núria Orriols i Arumí (1973-74) per un estudi sobre «Complexes subtilisina-tensiactius aniònics. Mètodes físico-químics de determinació».

Santiago Benito i Martinez (1974-75) per un estudi sobre «Supervisió i control per computador de subestacions d'energia elèctrica».

Deserta (1975-76). El Jurat recomana a la Junta Directiva de no concedir la beca.

Antoni Barnolas i Cortinas (1976-77), per «Estudi paleontològic sobre la fauna carcínica de l'Eocè marí de Vic».

Josep Corominas i Blanch (1977-78), per «Estudi hidro-geològic dels manantials sulfhídrics de Catalunya».

Joaquim Albareda i Salvadó (1978-79), per un estudi sobre «Industrialització i desenvolupament a la Plana de Vic des del 1770 al 1875».

Ramon Ordeig i Mata (1979-80), per un estudi sobre «Les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes dels segles IX i X».

Josep Puig i Boix (1980-81), per un estudi sobre «La mineria de l'urani i el seu impacte a la Comarca d'Osona».

Jaume Riba i Casellas (1981-82), per un estudi sobre  «Arrítmies de l'adult sà en diverses circumstàncies» i, ex aequo, a Josep Puig i Oriol, per un estudi sobre «La malat-deshidrogenasa (MDH-S), aïllament, purificació i caracterització de les seves formes moleculars».

Francesc de Rocafiguera i Garcia (1982-1983), per un estudi sobre «Documentació del monestir de Santa Maria de l'Estany: segles X i XI».

Josep Ylla i Ullastre (1983-1984), per un estudi sobre «Les papallones nocturnes (heteròcers) en la bosquina de faig del vessant nord-oest del massís de Cabrera».

Daniel Cassany (1984-1985), que desevoluparà un mètode per a l'ensenyament del català als adults.