Articles publicats a la revista Ausa

 

APROXIMACIÓ A LA IMMIGRACIÓ AFRICANA A CATALUNYA


Article publicat l'any 2007 a la Revista AUSA · Volum XXIII · Número 159 pàgines 203-212

Autor: Papa Sow
Membre del GRM (Grup de Recerca sobre Migracions)
Membre-fundador de GERÀFRICA (Grup d’Estudis i de Recerca sobre Àfrica)

Aproximació a la immigració africana a Catalunya 
Partint d’una referència a les primeres onades migratòries protagonitzades per diversos grups de persones procedents fonamentalment de Gàmbia i Senegal, l’article repassa les claus del procés que ha fet que Catalunya esdevingués, per a molts subsaharians de nacionalitats diverses, l’etapa final d’un trajecte que en molts casos tenia com a objectiu inicial l’Europa del nord.
Paraules clau: subsaharià, reemigració, sedentarisme, mobilitat.


An approach to African immigration in Catalonia
Starting off from a reference to the first migratory movements featuring groups of people mainly from Gambia and Senegal, the article covers the process that has made Catalonia become, for many sub-Saharan people of diverse nationalities, the final stage of a journey that in many cases had northern Europe as the initial objective.
Paraules clau: sub-Saharan, re-immigration, sedentary lifestyle, mobility.


Immigrants subsaharians a Vic - Fotografia Sergi CàmaraImmigrants subsaharians a Vic. Fotografia Sergi Càmara

https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/85184/110181

 

 

CINQUANTA ANYS DE CULTURA I CIÈNCIA DES D’UNA PERSPECTIVA BIBLIOMÈTRICA. ANÀLISI ESTADÍSTICA DE LA REVISTA AUSA (1952-2001)


Article publicat l'any 2002 a la Revista AUSA · Volum XX · Número 150 pàgines 535-579

Autor: Rafel Ginebra i Molins

Cinquanta anys de cultura i ciència des d'una prespectiva bibliomètrica, Anàlisi estadística de la Revista Ausa (1952-2001)
Després de cinquanta anys, com es pot quantificar què ha significat i què ha aportat Ausa a la cultura i la societat osonenca? En aquest article l’objecte d’estudi és la mateixa revista. Quants articles s’han publicat? Com han evolucionat? Què s’hi ha tractat? Quants autors hi han col·laborat? Qui hi ha fet més aportacions? En quines llengües s’hi ha publicat? Com es va fer la transició del castellà al català?… L’article analitza des d’una perspectiva bibliomètrica els cinquanta anys de la revista.

After fifty years, how can one quantify the significance and the contribution to the culture and society of Osona of the periodical ‘Ausa’? This article focuses on the magazine itself. How many articles have been published? How has ‘Ausa’ evolved? What subjects has it dealt with? How many authors have made contributions? Who has written most? In what languages has the magazine been published? How did the transition from Castilian to Catalan take place? This article offers a bibliometric vision of the fifty-year history of the periodical.

https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16473/16313

 

 

EL NITRAT DE LES FONTS DEL LLUÇANÈS: EFECTES SOBRE LES COMUNITATS DE BRIÒFITS (MOLSES I HEPÀTIQUES)


Article publicat l'any 2017 a la Revista AUSA · Volum XXVIII · Número 180 pàgines 513-532

Autors: Ferran Sayol / Jordi Corbera / Catherine Preece / Marc Vilella Loles Asensio / Miquel Jover / Guillem Bagaria Xavier Domene / Marcos Fernàndez-Martínez

El nitrat de les fonts del Lluçanès: efectes sobre les comunitats de briòfits (molses i hepàtiques)
Les fonts alberguen complexes comunitats d’éssers vius que busquen aigua constant. Tanmateix, l’excés de nitrat dels aqüífers subjacents podria afectar la riquesa d’espècies presents, sobretot les sensibles a la contaminació com els briòfits (molses i hepàtiques). En aquest estudi, analitzem l’aigua i els briòfits presents a 93 fonts del Lluçanès. Tot i que trobem que algunes poques espècies poden resistir un relatiu excés de nitrat, la majoria no el toleren, de manera que la riquesa d’espècies decreix en les fonts més contaminades, cosa que evidencia un efecte advers de la contaminació de les fonts sobre la biodiversitat de briòfits.
Paraules clau: Fonts, biodiversitat, briòfits, nitrats.

Nitrate in natural springs in Lluçanès region: effects on the communities of bryophytes (mosses and liverworts)
Semi-natural springs contain complex communities of living organisms that look for constant water supplies. However, an excess of nitrate in the underlying aquifers could affect species richness, especially of those groups that are sensitive to pollution such as bryophytes (mosses and liverworts). In this study, we analyse water characteristics and presence of bryophytes in 93 natural springs in Lluçanès region. We find that although a few species can cope with a relative nitrate excess, most of them do not tolerate it, meaning that species richness decreases in the most polluted sources, showing an adverse effect of water pollution on the biodiversity of bryophytes.
Keywords: Springs, biodiversity, bryophytes, nitrate.


https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/342317

Histograma concentració nitrats
 

ALGUNES REFLEXIONS SOBRE BIBLIOTEQUES: ELS DARRERS I ELS PROPERS ANYS

Article publicat l'any 2002 a la Revista AUSA · Volum XX · Número 148-149 pàgines 355-367

Autor: Lluís Anglada i de Ferrer

Algunes reflexions sobre biblioteques els darrers i els propers anys
Fa cinquanta anys, les biblioteques eren el que havia pogut quedar en peu després de la destrucció sistemàtica de l’obra cultural de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana que va fer el règim de Franco. L’anàlisi del que eren llavors s’ha de fer remuntant-se a les intencions del pla de biblioteques de principis de segle. Per altra banda, per parlar del present i futur de les biblioteques s’ha d’analitzar si aquestes continuaran essent necessàries, quin paper tindran en una societat en canvi, i les actuacions a emprendre per tal que siguin eines efectives per la societat que les sufraga.

Fifty years ago, the libraries that existed were those that had survived the systematic destruction by the Franco regime of all the cultural works undertaken by the Mancommunitat and the Republican Generalitat. Any analysis of what was left must take as its starting point the intentions of the Library Plan produced at the beginning of the century. On the other hand, in order to understand the present and future of the libraries, it is necessary to assess whether they will continue to be necessary, what role they might have in a society undergoing constant change, and the actions required in order to ensure that they continue to be effective tools for the society that funds them
.

https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16460/16300


 

 

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA URBANITZACIÓ DE VIC

Article publicat l'any 1968 a la Revista AUSA · Volum VI · Número 60-61 pàgines 41-52

Autor: Eduard Junyent

https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/38851/38719


 

 

LA FI D’UN CICLE? LA PARTICIPACIÓ ELECTORAL A OSONA, 2003-2004

Article publicat l'any 2004 a la Revista AUSA · Volum XXI · Número 154 pàgines 539-549

Autors: Enric Castellnou  (Vocal de la Universitat de Vic) Josep M. Reniu (Universitat de Barcelona)

La Fi d'un cicle? La participació electoral a Osona, 2003-2004
Les quatre convocatòries electorals que han tingut lloc en els anys 2003 i 2004 han comportat, de facto, pel que fa a la comarca d’Osona, la fi d’un cicle marcat pel domini del nacionalisme de Convergència i Unió. L’estudi analitza les dades d’aquestes quatre convocatòries i el seu context, i especialment les dades sobre participació electoral, per tal d’establir hipòtesis sobre quines són les dinàmiques que han donat lloc a aquesta variació.
Paraules clau: eleccions, partits polítics, participació electoral.

The end of a cycle? Participation in elections in Osona, 2003-2004
The four elections that were called in the years 2003 and 2004 represented, de facto, the end of a cycle marked by the dominance of the nationalism of the political party Convergència i Unió for the region Osona. The study analyses data from these four elections and their contexts, particularly data on voter participation, in order to arrive at hypotheses as to what the elements were that led to this change.
Keywords: elections, political parties, voter participation.

https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16533/16373

Comparativa participació eleccions Osona-Catalunya
 

EL CASTELL I PALAU DELS MONTCADA A VIC: NOVES APORTACIONS DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA DEL 2013

Article publicat l'any 2017 a la Revista AUSA · Volum XXVIII · Número 179 pàgines 91-106

Autora: Anna Gómez Bach (Universitat autònoma de Barcelona)

El Castell i Palau dels Montcada a Vic. Noves aportacions de la intervenció arqueològica del 2013.
El castell i palau dels Montcada de Vic forma part d’un dels conjunts arquitectònics més singulars de Catalunya. La seva construcció en una zona aturonada, i aprofitant les restes d’un temple romà, el van convertir en una sòlida edificació que va patir importants modificacions, com a castell, palau, casa del veguer i presó, des de l’edat mitjana fins a finals del segle xix. Les diverses intervencions arqueològiques realitzades al conjunt han aportat nova informació que permet ampliar les dades existents i endegar noves línies de recerca.
Paraules clau: Vic, castells, arqueologia medieval, història medieval.

The Montcada castle and palace in Vic: new findings from the archaeological intervention in 2013.
The Montcada castle and palace in Vic is among the most unusual architectural ensembles in Catalonia. Its construction on a hill and reuse of the remains of a Roman temple made it a solid fortification with important components including a castle, palace, the house of the local administrator (veguer) and a prison. These endured from the Middle Ages to the end of the 19th century. Archaeological fieldwork carried out on this site has provided new information expanding existing knowledge and suggesting new research.
Keywords: castles, medieval archeology, medieval history.

https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/335976/426768

Plànol localització cales
 

RODA CIUTAT: EL NUCLI FORTIFICAT DE L’ESQUERDA SOBRE EL TER I EL SEU TERRITORI

Article publicat l'any 2017 a la Revista AUSA · Volum XXVIII · Número 179 pàgines 23-40

Autors: Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera, Albert Pratdesaba, Maria Ocaña, Oriol Amblàs, M. Àngels Pujol, David Serrat.
Universitat de Barcelona - GRAMP Fundació l’Esquerda - Museu Arqueològic de l’Esquerda 


Roda ciutat: El nucli fortificat de l'Esquerda sobre el Ter i el seu territori.
A l’inici de l’edat mitjana, visigots i carolingis van aprofitar la fortalesa de l’Esquerda per establir-hi Roda Ciutat, que va actuar de lloc central sobre d’altres punts fortificats al llarg del Ter. D’una banda, cal relacionar la importància del lloc amb el seu passat ibèric ausetà i el seu oppidum, i de l’altra, amb la situació estratègica en una península espadada sobre un meandre del riu. En aquest article s’aprofundeix en les estructures militars descobertes a les darreres campanyes d’excavació arqueològica, i la seva evolució al llarg de l’edat mitjana, fins a la destrucció de l’assentament el 1314.
Paraules clau: Visigots, carolingis, medieval, fortificacions, poliorcètica.

Roda civitas: the fortified nucleus of l’Esquerda on the river Ter and its territory.
In Visigothic and Carolingian times the fortress of l’Esquerda became known as Roda civitas, a central place among many fortified points along the River Ter. Its important position and relationship to the topography can be linked to its Iberian background when a great oppidum was built there, and by its strategic and defensive position on a steep peninsula over the river. This paper focuses on the military elements found recently on the site, and its evolution through the Middle Ages until the its destruction in 1314.
Keywords: Visigoth, carolingian, medieval, fortresses, poliorcetics.

https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/335973/426765

L'Esquerda - Foto aèria
 

L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE LA RODONA

Article publicat l'any 1957 a la Revista AUSA · Volum II · Número 20 pàgines 447-453

Autor: Eduard Junnyent

Iglesia de la Rodona
Muchos son los vicenses que han oído hablar de la iglesia de la Rodona sin que localicen su posición o que, a lo más, la identifiquen con la capilla designada con el nombre de La Rodona emplazada en el ángulo de los claustros de la Catedral inmediato a la Muralla. En realidad esta capilla fue construida a principio del siglo pasado, junto con la reconstrucción de los claustros, como prosecución de continuidad de la antigua y auténtica iglesia de La Rodona, situada frente a la fachada de la Catedral y derribada en aquella época para la ampliación de ésta.
Las siguientes notas históricas referentes a esta iglesia van destinadas a dar a conocer un insigne monumento desaparecido, íntimamente relacionado con la misma Catedral y muy compenetrado con la vida religiosa de la ciudad.
https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/39224/39087

47 anys desprès d'aquest article....

CRÒNICA DE L'ANY 2.004 publicada l'any 2004 a la Revista AUSA - Volum XXI - Número 154 pàgines 575-589

ARQUEOLOGIA
El 2004 ha estat un any especialment interessant pel que fa a l’arqueologia de la comarca d’Osona i, particularment, de la ciutat de Vic. En línies generals, la recerca ha seguit una trajectòria iniciada ja en anys anteriors quant al nombre i al tipus d’intervencions (excavacions preventives, d’urgència i programades) i a l’activitat divulgativa duta a terme pel CIAO i altres entitats de la comarca. La posada al descobert, però, de les restes de l’església de Santa Maria de la Rodona com a resultat de l’excavació a la plaça de la Catedral de Vic han iniciat un intens debat públic sobre la seva preservació que ha posat l’arqueologia de la comarca en primer terme.
https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16536/16376

 

VERDAGUER, FOLKLORISTA

Article publicat l'any 1952 a la Revista AUSA · Volum I · Número 1 pàgines 37-40

Autor: Miquel Bosch i Jover

Verdaguer, Folklorista
Verdaguer fou un gran folklorista. N'hi ha prou, per justificar-ho, amb els seus dos volums de Rondalles i Folklore, que deixen veure en l'autor, no un arqueòleg o un fred catalogador del saber popular, sinó un poeta, un fill de la terra que el viu i el porta a dintre, el saber popular; que el recull amb entussiasme intel·ligent i n'impregna, per instint i per gràcia assenyada, la seva llengua literària i tota la seva obra.
La veu popular la duia, Mossèn Cinto, a l'ànima. Per això tenim la sort que els seus reculls folklòrics no siguin la disecció ordenada d'un erudit de laboratori, sinò la ofrena viva d'un filòleg autòcnon i d'un poeta genial.
https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/39451/39325



Miquel Bosch i Jover 
Nascut a Calders el 29 de Juny de 1900,  va morir a Hostalets de Balenyà el 17 de novembre de 1960. Membre fundador del Patronat d'Estudis Osonencs, var ser director de la secció de folklore i col·laborador assidu de la revista AUSA.
Veure AUSA https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/39030/38892

 

LA PLAÇA MAJOR DE VIC: ESTUDI DEL SEU PROCÉS DE FORMACIÓ

Article publicat l'any 1990 a la Revista AUSA · Volum XIV · Número 125  pàgines 163-180

Autor: Vicenç Frau i Espona

La plaça major de Vic: Estudi del seu procés de formació
La plaça major de Vic s'alça dalt d'un turó estratègicament situat al centre de la Plana de Vic. Des de temps immemorials aquest punt havia estat escollit per realitzar intercanvis comercials de tota mena. És a partir de la consolidació de la ciutat de Vic, segles X-XII, que aquesta esplanada comença a tenir característiques urbanes. 

https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/38435/38308

 

L’EVOLUCIÓ POLÍTICA DE VIC (1952-2002)

Article publicat l'any 2002 a la Revista AUSA · Volum XX · Número 148-149  pàgines 339-353

Autor: Miquel Macià i Arqués

L'evolució política de Vic (1952-2002)

Revisió de l’evolució del pensament polític i de les actuacions i esdeveniments en què s’ha reflectit en els darrers cinquanta anys en l’àmbit de la ciutat de Vic. Des de les particularitats d’un franquisme vigatà marcat pel pes de l’església, als primers moviments significatius d’oposició, la complexa intensitat de la transició, i el present d’una societat més desmobilitzada i despolititzada que encara un futur amb més influències externes i per tant també més incert.

A review of the evolution of political thought in the city of Vic over the last 50 years, and of the actions and events that reflect this process. From the particularities of Vigatan Francoism, much influenced by the weight of the Church, to the development of the first important opposition movements, the complex intensity of the transition, and finally the present-day, in which the society, more demobilised, more depoliticised, faces a future that will largely be shaped by external influences and, hence, marked by a greater degree of uncertainty.

https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16458/16299

 

ELS VIGATANS EXILIATS DURANT EL FRANQUISME

Article publicat l'any 2001 a la Revista AUSA · Volum XIX · Número 146  pàgines 331-347

Autor: Josep Casanovas i Prat

Els vigatans exiliats durant el franquisme
L'exili que va seguir el final de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) també va afectar Vic. Encara que el franquisme va intentar fer oblidar els exiliats, aquest fenomen forma part de la nostra història recent. Després de donar un marc general sobre el tipus d’exiliats que hi va haver a Vic, a partir de fonts familiars, l’article aprofundeix en el cas de Josep Ferrarons, un dels molts exiliats catalans que han quedat en l’anonimat.

The exile that came after the end of the Spanish Civil War (1936-1939) also affected the town of Vic. Although the Franco regime tried to play down the importance of all the people exiled it forms a part of our contemporary history. After giving a general overview of the type of exile that came to Vic, information he gleaned from families living in the town itself, the article looks in more detail at the case of Josep Ferrarons, one of the many Catalan exiles who have remained in obscurity.

https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16407/16247

 

MUSEU DE LA TORNERIA DE LA VALL DEL GES

Article publicat l'any 2004 a la Revista AUSA · Volum XXI · Número 153  pàgines 365-388

Autor: Gerard Verdaguer Reig

Museu de la Torneria de la Vall del Ges
El Museu de la Torneria de la Vall del Ges, amb seu a Torelló, és un equipament museístic destinat a la difusió i interpretació de la industrialització a partir d’un sector productiu poc conegut i molt vinculat a l’activitat artesanal i la indústria tèxtil. En aquest article hi trobareu una interpretació històrica del sector en forma de síntesi, i una detallada explicació de l’origen, els objectius i l’evolució del projecte museogràfic.
Paraules clau: museologia, arqueologia industrial, torneria.

Museum of Turnery of the Ges River Valley
The Museu de la Torneria de la Vall del Ges, with its premises in Torelló, is a museum facility devoted to studying and providing information on industrialisation, focussing on turnery (woodworking using a lathe), a little known productive sector that is closely linked to crafts activity and the textile industry. This article is an historical study of the sector in synthesis and a detailed explanation of the origin, objectives and evolution of the project of the museum.
Keywords: museology, industrial archaeology, turnery.

https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16522/16362

 

 

MÉS QUE UNA FONT, MÉS QUE UN DESMAI. UNA CRONOLOGIA DE LA FONT

Article publicat l'any 2017 a la Revista AUSA · Volum XXVIII · Número 180  pàgines 441-475

Autor: Xavier Roviró i Alemany . Grup de Recerca Folklòrica d’Osona


Més que una font, més que un desmai. Una cronologia de la font.
La font de la Torre de Morgadès va canviar de nom el 19 de juny de 1867, ara fa 150 anys. Des d’aleshores se l’ha coneguda com la font del Desmai. La colla de l’Esbart de Vic, encapçalats per Verdaguer i Collell, van decidir fer les seves trobades a la font, que batejaren amb el nom del Desmai perquè hi havia un petit salze ploraner o desmai. En realitat cap dels desmais que s’hi han plantat no ha arribat mai a arrelar fort, però tot i així n’ha perdurat el nom com a símbol perquè el desmai és l’arbre que representa la poesia. La font del Desmai ha estat més un lloc de cultura, d’efemèrides i de festes que no pas una font per anar-hi a buscar aigua
Paraules clau: Font del Desmai, Esbart de Vic, Verdaguer, esbartada, desmai, oma

More than a fountain. More than a weeping willow. A chronology of the fountain.
The fountain of the Torre de Morgadès changed its name on the 19th of June 1867, 150 years ago. Since then it has been known as the Font del Desmai, fountain of the Weeping Willow. The Esbart de Vic cultural group, headed by Verdaguer and Collell, decided to hold their gatherings at the fountain, which they baptised that of the Weeping Willow, since there was a small one there. In reality none of the weeping willows that have been planted there have ever taken root, nevertheless the name has survived as a symbol because a weeping willow is the tree that represents poetry. The fountain of the Weeping Willow has been more a pla ce of culture, events and festivals than a fountain to fetch water from.

Keywords: Fountain of the Weeping Willow, Esbart de Vic, Verdaguer, cultural gathering, weeping willow, elm.

https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/342314/433381

 

CONSEQÜÈNCIES DE L’EXECUCIÓ DEL CORONEL BAC DE RODA. LA MEMÒRIA PROPERA I L’EXILI FAMILIAR

Article publicat l'any 2014 a la Revista AUSA · Volum XXVI · Número 174  pàgines 919-923

Autor: Agustí Alcoberro - Universitat de Barcelona

Conseqüències de l'execució del coronel Bac de Roda. La memòria propera i l'exili familiar
L’execució de Francesc Macià àlies Bac de Roda va tenir, en la dialèctica de la guerra, una motivació d’exemplaritat i de revenja per part del bàndol borbònic, però va generar també desitjos de venjança per part del bàndol austriacista, que van influir en les matances del període immediat i que van donar lloc a l’inici de la mitificació del personatge. Alhora, la seva mort va tenir un efecte demolidor en la família, que va haver d’exiliar-se i va veure segrestats els seus béns.
Paraules clau: Bac de Roda, Francesc Macià i Ambert, exili austriacista, 1714, Viena, Nova Barcelona, Guerra de Successió d’Espanya, Banat de Temesvar.

Consequences of the execution of Colonel Bac de Roda. Close memory and family exile 
The execution of Francesc Macià alias Bac de Roda was, in the dialectics of war, a means of showing an example and revenge by the pro-Bourbon side but also produced desires for revenge by the pro-Austrian side which had a bearing on the killings in the immediate period and which led to the beginning of the mythologisation of the character. Additionally, his death had a devastating effect on his family, who had to go into exile and saw all their assets confiscated.
Keywords: Bac de Roda, Francesc Macià i Ambert, pro-Austrian exile, 1714, Vienna, New Barcelona, War of the Spanish Succession, Banat of Temesvar.

https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/258788/346082


Monument en homenatge a Bac de Roda (any 2017) situat al davant de l’església del Carme. L’escultura representa la senyera. En els laterals es pot llegir la frase que Bac de Roda va pronunciar abans de morir:  ‘No em maten per ser traïdor, ni tampoc per ser cap lladre, sinó perquè he volgut dir que visqui sempre la Pàtria’.

 

L’ARQUEOLOGIA A OSONA: 1952-2002

Article publicat l'any 2002 a la Revista AUSA · Volum XX · Número 148-149  pàgines 35-52

Autores: Imma Ollich Castanyer, Montserrat de Rocafiguera i Espona - Universitat de Barcelona, Fundació Privada l'Esquerda


L'arqueologia a Osona 1.952-2002
L’arqueologia a Osona té ja una llarga trajectòria. En aquest article es reflexiona sobre l’evolució d’aquesta disciplina a casa nostra en els darrers cinquanta anys. Se’n destaquen els precedents, l’important paper que hi van representar el Patronat d’Estudis Osonencs i la revista Ausa, i la més recent professionalització d’aquesta activitat. S’intenta entendre com s’ha arribat a la situació actual, i quines són les perspectives de futur. 

Osona is a region with a long tradition in Archaeological research. In this article we think about the long evolution of this science in the region during the last 50 years. The background is underlined, and also the special role played by the Patronat d’Estudis Osonencs and Ausa review, and the later professionalization of these activities. All of this takes us to try to understand how the present situation is, and which are the ways to the future.


https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16431/16272

 

Direcció

Pare Xifré s/n 08500 Vic

Apartat de Correus 43

Comparteix el contingut

©Patronat d'Estudis Osonencs - Tots els drets reservats