La Font del Desmai, abans batejada probablement com a font de la Torre de Morgadès, per trobar-se dins l'enclavament de la finca amb aquest nom, és propietat del Patronat d'Estudis Osonencs; l'Ajuntament de Folgueroles s'encarrega del seu manteniment. La font va ser restaurada el 1861, gràcies a la intervenció de Joaquim Salarich i Verdaguer, que va transformar la font natural pròpia d'un accident geogràfic que travessava l'espai en la fisonomia actual, donant-li una utilitat pràctica. L'indret guarda una relació fonamental amb Jacint Verdaguer.
El poeta hi va viure moments clau de la infantesa, quan ajudava el seu pare en les tasques de pagès als camps de Palou pròxims a la font, i bona part de la seva joventut a can Tona. Hi feia incursions per pensar, llegir i crear poesia. Verdaguer identificava l'entorn amb l'essència del seu amor per la terra nadiua, la història, la llengua i les tradicions.
El mateix Verdaguer va batejar definitivament el paratge com a font del Desmai el 19 de juny del 1867, amb l'impressionant "Discurs de la font del Desmai" llegit als seus amics joves poetes vigatans, que es concebé com a discurs fundacional de l'Esbart de Vic. Esdevingué així la seu natural de les esbartades, reunions en què es recitava i discutia poesia, esdevenint un focus de renovació literària de la Renaixença del país. Sens dubte contribuïren en la represa de consciència nacional, reforçada pel Romanticisme.
És bo de notar que l'entorn de la font era força diferent de l'actual. Així es pot constatar en l'oli de Marian de Picó del 1870 (Museu Episcopal de Vic), en què es pot apreiar el paisatge frondós que aleshores envoltava la font; el mateix Verdaguer el va definir com un "santuari de la naturalesa". El pas del temps, però, va acabar amb la frondositat en benefici de camps de conreus.
El 1917, coincidint amb el 50è aniversari de l'Esbart de Vic, el Círcol Literari va impulsar l'erecció d'un monòlit sobre la font, que ara presideix l'indret, amb els noms dels seus membres gravats a la pedra.
Més endavant, el Patronat d'Estudis Osonencs, amb la voluntat de mantenir la memòria viva de Verdaguer, va impulsar el projecte La Protecció dels Llocs Verdaguerians entre el 1968 i el 1969, impulsat per l'advocat Joan Anglada i Vilardebó, que va recuperar dos espais significatius: l'església de Sant Esteve de Vinyoles i la Font del Desmai.
El març de 1971 la vídua d'Armengol, Matilde Foix, féu efectiva la donació de la font al Patronat. I actualmen s'hi tornen a organitzar homenatges, noves esbartades, ofrenes i conferències, en record de Verdaguer i de la colla de l'Ebart de Vic.
Salarich i Torrents, Miquel S. «La Font del Desmai, abans i ara». Ausa, 1970, Vol. 6, Núm. 64, p. 198-199, https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/38836.
Pare Xifré s/n 08500 Vic
Apartat de Correus 43
©Patronat d'Estudis Osonencs - Tots els drets reservats
