Article publicat l'any 1988 a la Revista AUSA · Volum XIII · Número 121 pàgines 193-201
Autor: Antoni Pladevall i Font
Dins del cicle de conferències dedicades a commemorr el centenari del naixement de Ramon d'Abadal i de Vinyals, m'ha estat confiat el glossar la figura de l'admirat historiador i a la vegada amic Sr. d'Abadal en el seu aspecte de vigatà i d'historiador de les coses vigatanes.
....
Era vigatà perquè va néixer a la ciutat de Vic l'1 d'octubre de 1988 i hi va residir de manera permanent fins el 1906 i de manera temporal fins el 1936 i és osonenc perquè fins a la seva mort i d'una manera més continuada a partir del 1939, va residir llargues temporades al mas Pradell del terme de Gurb i de la parròquia de Granollers de la Plana, la seva casa pairal i, tot i que morí a Barcelona el 1970, va disposar esser enterrat a Granollers de la Plana a la tomba dels seus avantpasats. D'abadal, doncs, continua residint a la Plana de Vic per l'esperit i en les seves despulles.
Article publicat l'any 1970 a la Revista AUSA · Volum VI · Número 66-67 pàgines 205-209
Autor: Jordi Rubió i Balaguer
Ramon d'Abadal i de Vinyals
Difícil és que jo pugui expresar el respecte i la timidesa que em fa l'alçar-me a parlar a Vic davant de les nobles personalitats que avui regeixen, encarrilen i representen la seva tradició cultural. És una tradició mil·lenària en el temps però sempre renovada i renovadora en la seva ànsia d'adequar-se a les exigències de l'actualitat. A un barceloní del meu temps, educat en la veneració de les grans personalitats que regiren la vostra Seu, el record de la seva primera visita a la vella Ausona, li resta clavat a la consciència com una fita vital.
...
Us puc ben assegurar que poques vegades m'inquieta tant aquesta responsabilitat com quan vull evocar públicament la vida o l'obra d'un amic que m'ha precedit en el camí de la mort. Sobre Ramon d'Abadal he hagut més d'una vegada de parlar i d'escriure. De descontents d'alló que fem, sempre gràcies a Déu ens en sentim, però la impressió que m'ha quedat ha estat sobretot d'haver-me fixat més que res en la vestidura moral que Abadal duia i en les eines que tenia a les mans, que no pas en la identitat del principi que sempre va regir la seva vida tan llarga i aparentment tant diversificada. I com que som limitats, limitem també el camp de les nostres experimentacions. Així parlem d'Abadal com periodista, com polític, com organitzador i home d'empresa i sobretot com historiador.
Article publicat l'any 1984 a la Revista AUSA · Volum XI · Número 108-109 pàgines 177-182
Autor: Joan Portet i Pujol
La Capella de Sant Julià del Congost
L'any 1719 mossèn Pere Cendra, rector de Valldaneu, escrivia, per al bon govern de la parròquia, una consueta i llevador de rendes que començava amb unes anotacions sobre la fundació, antiguitat i estat de l'església i terme parroquial de Sant Pere de Valldaneu. En aquestes anotacions trobem una notícia ben sorprenent que d'antuvi podriem acollir amb escepticisme si altres fonts documentals i algunes restes materials no donessin fe de la seva veracitat. Mossèn Cendra va escriure:
"Tradició és molt valguda dels habitants desta Parròquia que la Iglesia Parroquial era dedicada al Gloriós St. Julià y construida en lo Pla de St. Julià, ahont hi ha un gran montó de pedras, y vestigis de parets de capella, a las cercanias de la qual, se han trobat poch temps ha calaveras, per ahonr dihuen passava lo camí real, que vuy passa per al Congost, y anava a descollar a la Amella; serca dels quals vestigis, no molt lluny, y a la part de tramontana appareixen, y se vehuen altres vestigis de differents casas, com a un llogaret, aplegat ahont era també lo mas Ladurà, que vuy esta dirruit y unit ab lo Mas Ventallola: Lo que es molt verisímil, pus lo fondo del Congost, aleshoras era impenetrable per estar tot de malesas, y bardàs. Pero segons las escripturas antigas, que Jo he vistas desta Iglésia, y Paròquia, consta aver ja sinch cents anys que esta Iglésia dedicada al Apostol St. Pere, és la Parroquial sens ques trobe ja altre rastre ni memòria de la demunt dita Capella de St. Julià."
https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/38549/38423
Article publicat l'any 2007 a la Revista AUSA · Volum XXIII · Número 159 pàgines 153-163
Autors: Carme Moyano, Miquel Casanovas i Clara Guindulain.
Formació d'adults i formació d'immigrants
L’article proposa un recorregut per l’experiència de les escoles d’adults d’Osona a l’hora de desenvolupar activitats didàctiques amb població nouvinguda. Es tracta d’activitats que s’adrecen, sense distinció, a totes les persones que tenen com a objectiu comú ampliar la seva formació per al mercat laboral o per a un millor desenvolupament personal, la qual cosa fa de les escoles d’adults espais de trobada intercultural i potencia el seu paper com a agents de cohesió social.
Paraules clau: immigració, cohesió, inter-culturalitat, didàctica, formació d’adults, escola d’adults.
Adult training and immigrant training
The article provides an analysis of the experience in the adult schools in Osona when developing didactic activities with the newly-arrived population. These are the activities aimed at, without distinction, all the people who have a common objective of extending their training for the labour market or for greater personal development, which makes the adult schools intercultural meeting points and strengthens their role as agents of social cohesion.
Keywords: immigration, cohesion, in-terculturality, didactic, adult training, adult school.
https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/85172/110169
Article publicat l'any 2013 a la Revista AUSA · Volum XXVI · Número 171 pàgines 134-170
Autor: F. Xavier Roviró i Alemany.
Les Narracions en el Folklore Oral: Contes i Llegendes.
L’autor fa un repàs al conjunt de narracions recollides pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona al llarg de la seva història. Parla de la metodologia del treball d’investigació i del folklore com a realitat comunicativa i ressalta la importància de la conversa. Presenta els grans temes de recerca: «Encantades», «Condemnats», «El follet», «Bruixes», «Apareguts», «Poders», «Éssers del cel i de l’infern», «Natura», «De llocs», «Bandolers» i «Contes», i dóna una selecció de les narracions més interessants.
Paraules clau: Folklore oral, GRFO, narrativa-popular.
Short Stories in Oral Folklore: Tales and Legends.
The author reveiws the short stories collected by the Osona Folklore research Group throughout its history. The article discusses the methodology of the project and folklore as a communicative reality, emphasizing the importance of the story as a conversation. It introduces the main themes of research: Fairies, the Damned, Elves, Witches, Apparitions, Powers, Beings from Heaven and Hell, Nature, Places, Bandits and Tales in General. A selection of the most interesting stories about these topics is offered.
Keywords: Oral folklore, GRFO, popular narrative.
https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/272784/361006
Article publicat l'any 2013 a la Revista AUSA · Volum XXVI · Número 172 pàgines 247-257
Autors: Jesús Alturo / Tània Alaix
El Baldaquí de Ribes i les seves inscripcions: Origen i noves propostes d'interpretació
El Baldaquí de Ribes fou produït a Ripoll potser per a la pròpia església a mitjan segle XII, tal com hom pot deduir per la total i exacta identificació de les inscripcions que envolten la màndorla; aquestes i la del fris, de la qual hom ofereix també una restitució textual, permeten, així mateix, la interpretació iconogràfica i iconològica del cobricel.
Paraules clau: Baldaquí de Ribes, Ripoll, inscripcions, segle XII, romànic, pintura sobre fusta
The Ribes Baldachin and its inscriptions: origin and new interpretations
The Ribes Baldachin was produced in Ripoll maybe in order to protect and high light the altar of the Church of Santa Maria of Ripoll around the middle of the twelfth century, as can be deduced from the full and exact identification of the inscriptions around the mandorla, and those of the frieze, which are also restored and whose meaning allows an iconographic and iconological interpretation of the canopy.
Keywords: Ribes Baldachin, Ripoll, inscriptions, XII century, romanesque art, painted altar canopies.
https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/276618/364552
Article publicat l'any 2003 a la Revista AUSA · Volum XXI · Número 152 pàgines 101 - 141
Autor: Jaume Font i Garolera.
La Vegueria de l'Alt Ter. Bases històriques i geogràfiques.*
L’article planteja la viabilitat d’una Vegueria integrada per les comarques d’Osona i el Ripollès en el marc del nou ordenament territorial de Catalunya. Aquest plantejament es porta a terme a partir d’una consideració dels antecedents històrics en la divisió de Catalunya i d’una anàlisi funcional del territori, considerant aspectes com les àrees comercials i el mapa sanitari, entre d’altres.
Paraules clau: ordenament territorial, Vegueria de l’Alt Ter
The article discusses the viability of a Vegueria – a regional administrative unit formed of the comarques – the existing smaller units of Osona and el Ripollès within the framework of the new territorial organisation of Catalunya. This discussion takes as its starting point a consideration of the historical precedents in the division of Catalunya and a functional analysis of the territory, including aspects such as the distribution of commerce and the geographical organisation of the health service, amongst others.
Keywords: local government reorganisation, Vegueria of the Upper Ter.
*Conferència pronunciada al Temple Romà de Vic el 22 de novembre de 2003
https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16502/16342
Article publicat l'any 2001 a la Revista AUSA · Volum XIX · Número 146 pàgines 349 - 371
Autors: Frederic Vázquez Osuna / Imma Domènech Subiranas.
La repressió franquista a Manlleu (1939-1945)
La repressió franquista a Manlleu (1939-1945) no serà altra cosa que el perllongament del conflicte bèl·lic. Si el triomf en la Guerra havia proporcionat al franquisme el territori i l’Estat, la repressió li permetrà desfer-se d’un personal intern que, per la seva formació política i sindical, podia oposar-se al nou règim. En aquest sentit, la repressió a Manlleu no va ser solament una qüestió de venjança contra l’adversari polític, sinó que també realitzava una tasca de prevenció social i política. Així, l’existència del règim a la localitat podria perpetuar-se sense enemics interns.
Pro-Franco repression in Manlleu (1939-1945)
Pro-Franco repression in Manlleu (1939-1945) was no more than a prolongation of the civil war. If triumph in the war gave the Franco regime control of the territory as well as the State, repression allowed him to eliminate a large contingent of people who, due to their political training and trade union background, could object to the new regime. In this respect, repression in Manlleu was not merely a question of revenge against a political adversary, but it was also important on both a social and political level, allowing the regime to continue in the town without internal enemies.
https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16408/16249
Article publicat l'any 1991 a la Revista AUSA · Volum XIV · Número 126 pàgines 219 - 224
Autor: Ramon Ordeig Mata.
Notícia biogràfica del Dr. Josep Rius i Serra (Vic 1891-1966)
Els importants centenaris que celebrem enguany -el primer de la inauguració del Museu Episcopal i el quart del naixement de sant Miquel dels Sants- deixen a l'ombra altres efemèrides que no convè pas oblidar. Una d'elles és el centenari del naixement del Dr. Josep Rius i Serra, un ilustre eclesiàstic, arxiver i historiador vigatà.
...
...
Crec que és de justícia recordar la seva figura i la seva obra en la l'escaiença del centenari del seu naixement. Els historiadors, especialment els medievalistes, hem de recorrer sovint a algun dels seus llibres o articles i, per tant, és lògic que sigui ara un historiador qui en faci memòria.
https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/38425/38298
Article publicat l'any 2000 a la Revista AUSA · Volum XIX · Número 144 pàgines 73 - 106
Autor: Carles Puigferrat i Oliva
Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374 - 1376
L’article tracta la gran fam de 1374-1367 a la regió de la Plana de Vic. Fou potser la pitjor fam del segle catorze. Tres males collites consecutives causades per una llarga sequera van coincidir amb una nova epidèmia de pesta bubònica, que va atacar la població de la ciutat de Vic i dels seus voltants des de l’estiu de 1374 fins a 1377. Molts habitants van morir. Alhora, Jaume de Mallorca, fill del darrer rei de Mallorca, va reclutar un exèrcit mercenari al sud de França i va passar la frontera l’agost de 1374. L’exèrcit menat per Jaume de Mallorca va devastar la regió de la Plana de Vic al final d’aquest any. Fam, guerra i epidèmies van causar un profund impacte a aquesta regió i a tot Catalunya.
Famine, war and plague (disease) in the region of the Plana de Vic 1374 - 1376
This article deals with the great famine of 1374-1376 in the region of the Plana de Vic. It was perhaps the worst famine of the fourte-enth century. Three consecutive bad harvests due to a long drought coincided with a new bubonic plague, which attacked the population of the city of Vic and its environs from summer 1374 until 1377. Many inhabitants died. In the meantime, James of Mallorca, son of the last king of Mallorca, assembled a mercenary army in southern France and crossed the border in August 1374. The army led by James of Mallorca devastated the region of the Plana de Vic at the end of this year. Famine, war and disease caused a deep shock in this area and in the whole of Catalonia.
https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16383/16224
Article publicat l'any 2017 a la Revista AUSA · Volum XXVIII · Número 179 pàgines 187 - 212
Autor: Pere Tió
Castells d'Osona en la novel·la històrica
La novel·la històrica té avui una gran popularitat, tant en la literatura catalana com en la universal. Però, de fet, neix a l’època de la Renaixença, quan es volia recuperar la tradició literària i el gloriós passat de l’època medieval. L’objectiu d’aquest estudi és tractar la presència d’alguns castells, i també monestirs o casals fortificats, de la comarca d’Osona en la novel·la històrica i en algunes llegendes populars. També, a través de l’argument de les novel·les, es comprovarà la versemblança del rerefons històric, les relacions de vassallatge feudal i els passos d’armes cavallerescos, i alguns fets i personatges del context de la Guerra de Successió.
Paraules clau: Castells, feudalisme, passos d’armes, pesta negra, jueus, Guerra de Successió, Bac de Roda, Verdaguer.
Castles of Osona in historical novel
Historical novels are very popular today in Catalonia and elsewhere. The genre began in the Renaissance out of a desire to recover the literary tradition and glorious past of the medieval era. The aim of this study is to discuss the presence of some castles as well as monasteries or fortified houses from the County of Osona that appear in historical novels and popular legends. Through the plots of the novels, we will also check the verisimilitude of the historical background, the appearance of feudal vassalage, chivalric passages of arms and the several facts and personages from the War of Succession.
Keywords: castles, feudalism, passages of arms, the plague, War of Succession, Bac de Roda, Verdaguer.
https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/335981/426773
Article publicat l'any 2006 a la Revista AUSA · Volum XXII · Número 157 pàgines 393 - 434
Autors: Josep Casanovas i Prat, Joan Soler i Mata, Antoni Tort i Bardolet
L'impuls de l'educació durant la Segona República: L'ensenyament públic a Osona (1931-1936)
L’educació en general va rebre un fort impuls durant la Segona República, a través de dotar de millors condicions materials i humanes l’ensenyament públic. La comarca d’Osona no va quedar al marge d’aquesta onada de transformacions, la graduació d’escoles nacionals a moltes poblacions i la construcció de nous edificis escolars van acabar amb la precarietat amb què subsistia l’ensenyament públic a la comarca. Paral·lelament es van produir altres canvis a l’entorn de l’educació, entre els quals l’article tracta el de l’oficialitat de l’ensenyament laic.
Paraules clau: història de l’educació, ensenyament públic, construccions escolars, laïcism.
The education movement during the Second Republic: state education in Osona (1931-1936)
Education in general received strong support during the Second Republic, by giving better material and human conditions to state education. The area of Osona was not marginalized in the wave of transformations which included the availability of state schools in many towns and the construction of new school buildings. These developments put an end to the precariousness of state education in the area. At the same time there were other changes in education, among which the article emhpasizes the official status of secular education.
Keywords: history of education, state teaching, school buildings, laicism.
https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/55470/64609
Article publicat l'any 1985 a la Revista AUSA · Volum XI · Número 112-113 pàgines 353 - 367
Autor: Ramon Ordeig i Mata
La Batalla de Vic
Dins el marc de la Guerra del Francès, el 1810 i el 1811 constituïren dos anys de batalles victorioses per a l'exèrcit napoleònic de Catalunya. Una d'aquestes batalles victorioses fou la que assolí la divisió comandada pel general Joseph Souham en l'enfrontament mantingut amb el cos de l'exèrcit dirigit pel general O'Donnell el 20 de febrer del 1810. L'objectiu de la batalla era el domini de la ciutat de Vic, amb la qual cosa es podia dominar tota la contrada, i l'acció principal es desenrotllà frec a frec de la ciutat, en el pla que s'estén entre aquesta i l'església de Malla. Fou ben escaient, per tant, que ja des dels primers moments se li donés el nom de Batalla de Vic.
https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/38517/38391
Article publicat l'any 2006 a la Revista AUSA · Volum XXII · Número 158 pàgines 621 - 631
Autor: Jaume Medina
Els Cavallers del Canigó i la bellesa de Griselda/Flordeneu
Notes sobre el Cant primer de l’obra de Jacint Verdaguer Canigó S’hi identifica la possible font d’inspiració de la imatge de sant Martí, així com també la bibliografia catalana antiga que pogué motivar la llegenda de cavallers verdagueriana. Finalment, es mostra com una dita popular pot ser també una bona font d’inspiració.
Paraules clau: Literatura catalana, Jacint Verdaguer, Canigó.
The Canigó knights and the beauty of Griselda/Flordeneu
Notes on the first, Cant of Canigó, the great poem of Jacint Verdaguer. The possible source of inspiration is identified as the image of Saint Martin as well as early Catalan literature which could have motivated the legend of the Verdaguer knights. Finally, a popular saying is also shown as being a good source of inspiration.
Keywords: Catalan literature, Jacint Verdaguer, Canigó.
https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/73135/83509
Article publicat l'any 1999 a la Revista AUSA · Volum XVIII · Número 143 pàgines 415 - 455
Autor: Ramon Rial i Ignasi Rovirò
Ordinations per lo regiment dela Universitat litteraria dela present ciutat de Vich (1708)
Suplica que tots los subjectes que en havant, s’agraduran, com los que ja son agraduats en la facultat de Philosophia, sien admesos sos graus en totes les universitats literàries del present Principat i juntament pugan agraduar en Sagrada Theologia, i en las demés facultats, que per temps se llegiran, tenint aquells los mateixos honors, i prerrogatives, tenen los demes agraduats en les Universitats literàries de Lleida, Barcelona i demés.
Amb aquestes paraules s’adreçaven els Consellers de la Ciutat de Vic a les Corts convocades a Barcelona l’any 1702, presidides pel rei borbó Felip V. Es demanaven per a la Universitat Literària de Vic les mateixes facultats i consideracions que tenien la resta d’Universitats de l’època a Catalunya. La vella aspiració de posseir una universitat completa estava a punt d’aconseguir-se.
I de fet, fou així. El document que recull de forma més detallada el ple funcionament de la Universitat Literària de Vic, així com un ampli desplegament de les seves facultats, és el de les Ordinations per lo regiment dela Universitat litteraria dela present ciutat de Vich, aprovat el 14 de setembre de 1708.
https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16363/16204
Pare Xifré s/n 08500 Vic
Apartat de Correus 43
©Patronat d'Estudis Osonencs - Tots els drets reservats
