Selecció d'articles de la Revista Ausa

 

RAMON D'ABADAL I DE VINYALS, HISTORIADOR I VIGATÀ

Article publicat l'any 1988 a la Revista AUSA · Volum XIII · Número 121 pàgines 193-201

Autor: Antoni Pladevall i Font

Dins del cicle de conferències dedicades a commemorr el centenari del naixement de Ramon d'Abadal i de Vinyals, m'ha estat confiat el glossar la figura de l'admirat historiador i a la vegada amic Sr. d'Abadal en el seu aspecte de vigatà i d'historiador de les coses vigatanes.
....
Era vigatà perquè va néixer a la ciutat de Vic l'1 d'octubre de 1988 i hi va residir de manera permanent fins el 1906 i de manera temporal fins el 1936 i és osonenc perquè fins a la seva mort i d'una manera més continuada a partir del 1939, va residir llargues temporades al mas Pradell del terme de Gurb i de la parròquia de Granollers de la Plana, la seva casa pairal i, tot i que morí a Barcelona el 1970, va disposar esser enterrat a Granollers de la Plana a la tomba dels seus avantpasats. D'abadal, doncs, continua residint a la Plana de Vic per l'esperit i en les seves despulles.


* Conferència feta a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic el 13 de gener de 1090

https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/38453/38326

 

Ramon d'Abadal i de Vinyals
 

RAMON D'ABADAL I DE VINYALS

Article publicat l'any 1970 a la Revista AUSA · Volum VI · Número 66-67 pàgines 205-209

Autor: Jordi Rubió i Balaguer

Ramon d'Abadal i de Vinyals
Difícil és que jo pugui expresar el respecte i la timidesa que em fa l'alçar-me  a parlar a Vic davant de les nobles personalitats que avui regeixen, encarrilen i representen la seva tradició cultural. És una tradició mil·lenària en el temps però sempre renovada i renovadora en la seva ànsia d'adequar-se a les exigències de l'actualitat. A un barceloní del meu temps, educat en la veneració de les grans personalitats que regiren la vostra Seu, el record de la seva primera visita a la vella Ausona, li resta clavat a la consciència com una fita vital.
...
Us puc ben assegurar que poques vegades m'inquieta tant aquesta responsabilitat com quan vull evocar públicament la vida o l'obra d'un amic que m'ha precedit en el camí de la mort. Sobre Ramon d'Abadal he hagut més d'una vegada de parlar i d'escriure. De descontents d'alló que fem, sempre gràcies a Déu ens en sentim, però la impressió que m'ha quedat ha estat sobretot d'haver-me fixat més que res en la vestidura moral que Abadal duia i en les eines que tenia a les mans, que no pas en la identitat del principi que sempre va regir la seva vida tan llarga i aparentment tant diversificada. I com que som limitats, limitem també el camp de les nostres experimentacions. Així parlem d'Abadal com periodista, com polític, com organitzador i home d'empresa i sobretot com historiador.


 * El Patronat d'Estudis Ausonencs li dedicà la sessió anual el dia 20 de setembre de 1970 en el Saló de la Columna del Excm. Ajuntament de la ciutat

https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/38825/38692

Ramon d'abadal
 

LA CAPELLA DE SANT JULIÀ DEL CONGOST

Article publicat l'any 1984 a la Revista AUSA · Volum XI · Número 108-109 pàgines 177-182

Autor:  Joan Portet i Pujol

La Capella de Sant Julià del Congost
L'any 1719 mossèn Pere Cendra, rector de Valldaneu, escrivia, per al bon govern de la parròquia, una consueta i llevador de rendes que començava amb unes anotacions sobre la fundació, antiguitat i estat de l'església i terme parroquial de Sant Pere de Valldaneu. En aquestes anotacions trobem una notícia ben sorprenent que d'antuvi podriem acollir amb escepticisme si altres fonts documentals i algunes restes materials no donessin fe de la seva veracitat. Mossèn Cendra va escriure:

"Tradició és molt valguda dels habitants desta Parròquia que la Iglesia Parroquial era dedicada al Gloriós St. Julià y construida en lo Pla de St. Julià, ahont hi ha un gran montó de pedras, y vestigis de parets de capella, a las cercanias de la qual, se han trobat poch temps ha calaveras, per ahonr dihuen passava lo camí real, que vuy passa per al Congost, y anava a descollar a la Amella; serca dels quals vestigis, no molt lluny, y a la part de tramontana appareixen, y se vehuen altres vestigis de differents casas, com a un llogaret, aplegat ahont era també lo mas Ladurà, que vuy esta dirruit y unit ab lo Mas Ventallola: Lo que es molt verisímil, pus lo fondo del Congost, aleshoras era impenetrable per estar tot de malesas, y bardàs. Pero segons las escripturas antigas, que Jo he vistas desta Iglésia, y Paròquia, consta aver ja sinch cents anys que esta Iglésia dedicada al Apostol St. Pere, és la Parroquial sens ques trobe ja altre rastre ni memòria de la demunt dita Capella de St. Julià." 

 
https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/38549/38423

Pla de Sant Julià - Valldaneu
 

FORMACIÓ D’ADULTS I FORMACIÓ D’IMMIGRANTS

Article publicat l'any 2007 a la Revista AUSA · Volum XXIII · Número 159 pàgines 153-163

Autors:  Carme Moyano, Miquel Casanovas i Clara Guindulain.

Formació d'adults i formació d'immigrants
L’article proposa un recorregut per l’experiència  de  les  escoles  d’adults  d’Osona  a l’hora  de  desenvolupar  activitats  didàctiques  amb  població  nouvinguda.  Es  tracta d’activitats  que  s’adrecen,  sense  distinció, a  totes  les  persones  que  tenen  com  a  objectiu  comú  ampliar  la  seva  formació  per al  mercat  laboral  o  per  a  un  millor  desenvolupament personal, la qual cosa fa de les escoles d’adults espais de trobada intercultural  i  potencia  el  seu  paper  com  a  agents de cohesió social.
Paraules clau: immigració, cohesió, inter-culturalitat, didàctica, formació d’adults, escola d’adults.

Adult training and immigrant training
The  article  provides  an  analysis  of  the experience  in  the  adult  schools  in  Osona when  developing  didactic  activities  with the  newly-arrived  population.  These  are the  activities  aimed  at,  without  distinction,  all  the  people  who  have  a  common objective of extending their training for the labour market or for greater personal development, which makes the adult schools intercultural meeting points and strengthens their role as agents of social cohesion.
Keywords: immigration, cohesion, in-terculturality, didactic, adult training, adult school.

https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/85172/110169

Formació d'adults
 

LES NARRACIONS EN EL FOLKLORE ORAL: CONTES I LLEGENDES

Article publicat l'any 2013 a la Revista AUSA · Volum XXVI · Número 171 pàgines 134-170

Autor:  F. Xavier Roviró i Alemany.

Les Narracions en el Folklore Oral: Contes i Llegendes.

L’autor fa un repàs al conjunt de narracions recollides pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona al llarg de la seva història. Parla de la metodologia del treball d’investigació i del folklore com a realitat comunicativa i ressalta la importància de la conversa. Presenta els grans temes de recerca: «Encantades», «Condemnats», «El follet», «Bruixes», «Apareguts», «Poders», «Éssers del cel i de l’infern», «Natura», «De llocs», «Bandolers» i «Contes», i dóna una selecció de les narracions més interessants.
Paraules clau: Folklore oral, GRFO, narrativa-popular.

Short Stories in Oral Folklore: Tales and Legends.
The author reveiws the short stories collected by the Osona Folklore research Group throughout its history. The article discusses the methodology of the project and folklore as a communicative reality, emphasizing the importance of the story as a conversation. It introduces the main themes of research: Fairies, the Damned, Elves, Witches, Apparitions, Powers, Beings from Heaven and Hell, Nature, Places, Bandits and Tales in General. A selection of the most interesting stories about these topics is offered.
Keywords: Oral folklore, GRFO, popular narrative.

https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/272784/361006

 

Contes i Llegendes
 

EL BALDAQUÍ DE RIBES I LES SEVES INSCRIPCIONS: ORIGEN I NOVES PROPOSTES D’INTERPRETACIÓ

Article publicat l'any 2013 a la Revista AUSA · Volum XXVI · Número 172 pàgines 247-257

Autors:  Jesús Alturo / Tània Alaix

El Baldaquí de Ribes i les seves inscripcions: Origen i noves propostes d'interpretació
El Baldaquí de Ribes fou produït a Ripoll potser per a la pròpia església a mitjan segle XII, tal com hom pot deduir per la total i exacta identificació de les inscripcions que envolten la màndorla; aquestes i la del fris, de la qual hom ofereix també una restitució textual, permeten, així mateix, la interpretació iconogràfica i iconològica del cobricel.
Paraules clau: Baldaquí de Ribes, Ripoll, inscripcions, segle XII, romànic, pintura sobre fusta


The Ribes Baldachin and its inscriptions: origin and new interpretations
The Ribes Baldachin was produced in Ri­poll maybe in order to protect and high light the altar of the Church of Santa Maria of Ripoll around the middle of the twelfth century, as can be deduced from the full and exact identification of the inscriptions around the mandorla, and those of the frieze, which are also restored and whose meaning allows an iconographic and iconological interpretation of the canopy.
Keywords: Ribes Baldachin, Ripoll, inscrip­tions, XII century, romanesque art, painted altar canopies.

https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/276618/364552


 

Baldaquí de Ribes
 

LA VEGUERIA DE L’ALT TER. BASES HISTÒRIQUES I GEOGRÀFIQUES

Article publicat l'any 2003 a la Revista AUSA · Volum XXI · Número 152 pàgines 101 - 141

Autor:  Jaume Font i Garolera.

La Vegueria de l'Alt Ter. Bases històriques i geogràfiques.*
L’article planteja la viabilitat d’una Vegueria integrada per les comarques d’Osona i el Ripollès en el marc del nou ordenament territorial de Catalunya. Aquest plantejament es porta a terme a partir d’una consideració dels antecedents històrics en la divisió de Catalunya i d’una anàlisi funcional del territori, considerant aspectes com les àrees comercials i el mapa sanitari, entre d’altres.
Paraules clau: ordenament territorial, Vegueria de l’Alt Ter


The article discusses the viability of a Vegueria – a regional administrative unit formed of the comarques – the existing smaller units of Osona and el Ripollès within the framework of the new territorial organisation of Catalunya. This discussion takes as its starting point a consideration of the historical precedents in the division of Catalunya and a functional analysis of the territory, including aspects such as the distribution of commerce and the  geographical organisation of the health service, amongst others.
Keywords: local government reorganisation, Vegueria of the Upper Ter.
                  
*Conferència pronunciada al Temple Romà de Vic el 22 de novembre de 2003


https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16502/16342

Ausa 152
 

LA REPRESSIÓ FRANQUISTA A MANLLEU (1939-1945)

Article publicat l'any 2001 a la Revista AUSA · Volum XIX · Número 146 pàgines 349 - 371

Autors:  Frederic Vázquez Osuna / Imma Domènech Subiranas.

La repressió franquista a Manlleu (1939-1945)
La repressió franquista a Manlleu (1939-1945) no serà altra cosa que el perllongament del conflicte bèl·lic. Si el triomf en la Guerra havia proporcionat al franquisme el territori i l’Estat, la repressió li permetrà desfer-se d’un personal intern que, per la seva formació política i sindical, podia oposar-se al nou règim. En aquest sentit, la repressió a Manlleu no va ser solament una qüestió de venjança contra l’adversari polític, sinó que també realitzava una tasca de prevenció social i política. Així, l’existència del règim a la localitat podria perpetuar-se sense enemics interns.

Pro-Franco repression in Manlleu (1939-1945)
Pro-Franco repression in Manlleu (1939-1945) was no more than a prolongation of the civil war. If triumph in the war gave the Franco regime control of the territory as well as the State, repression allowed him to eliminate a large contingent of people who, due to their political training and trade union background, could object to the new regime. In this respect, repression in Manlleu was not merely a question of revenge against a political adversary, but it was also important on both a social and political level, allowing the regime to continue in the town without internal enemies.

https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/16408/16249


 

AUSA 146
 

Adreça

Pare Xifré s/n 08500 Vic

Apartat de Correus 43

Comparteix el contingut

©Patronat d'Estudis Osonencs - Tots els drets reservats