És urgent acostumar-nos a l’ideal que marcava Massó i Torrents i enfrontar científicament la tasca d’inventariar tot el que s’ha publicat en català del segle XV ençà. Així seria possible de mesurar un esforç tenaç i perdurable. Josep M. Ainaud de Lasarte, 1972 (Nadala).
El 5 de desembre de l’any 2011 va morir Modest Reixach i Pla, reconegut sociòleg, hàbil i erudit investigador, dinamitzador cultural i, per damunt de tot, un humanista en el sentit més profund i compromès del terme.
Interessat, com a sociolingüística, en l’estudi de l’ús del català en les publicacions locals al llarg dels temps, i tenint present la precedent cita d’Ainaud que ell mateix volia que encapçalés aquest projecte, durant més de 30 anys va anar elaborant un corpus de llibres i opuscles impresos a Vic i a la comarca d’Osona. President del Patronat d’Estudis Osonencs entre 2006 i 2010, el va fer dipositari de la recopilació bibliogràfica d’impresos vigatans per tal que hi donés difusió amb l’objectiu que pugés ser útil per a la recerca i el coneixement.
Tot i que la idea inicial era fer-ne una publicació en paper, criteris d’usabilitat i accessibilitat en el context actual on l'accés a la informació bibliogràfica és impensable al marge de les tecnologies de la informació i la comunicació van fer optar per posar a l’abast l’inventari elaborat per Modest Reixach a través d’una interfície web que permetés la consulta de la base de dades, sense desestimar l’opció de fer-ne, si escau, una edició restringida en paper.
1. Origen del treball
2. Abast
3. Criteris d'inclusió i exclusió
4. Consideracions i advertiments
5. Fitxa descriptiva
6. Fonts
7. Biblioteques i localitzacions
8. Bibliografia
1. Origen del treball
L’inici d’aquest treball s’ha de situar vers 1975. Segons deixà escrit Modest Reixach:
Per aquella data em va pervenir una mica per atzar un lot de llibres -cap cosa- entre els quals n'hi havia unes quantes dotzenes d’impresos a Vic el segle XIX. Una circumstància familiar -l'edat i estat de salut dels pares- m'obligà a restar amb ells tots els caps de setmana. Fou una forma estimulant d'omplir el temps i no restar tancat a casa. Va començar com una simple afició de guardar, ni tan sols col·leccionar, llibres impresos a Vic i comarca, ni tan sols fitxar-los puix la majoria no semblaven tenir cap interès.
L’aplec no obeïa, doncs, a cap pla inicial ben pensat i la motivació primera era la preocupació per la presència del català a la impremta, sense cap intenció prefixada d’arribar a una publicació o a la configuració del corpus que finalment ha acabat sent.
2. Abast
La intenció inicial de Modest Reixach era fer una llista de llibres editats els primers 150 anys de la impremta de Vic i Osona, però va acabar estenent el període fins a l'any 2000.
Tal com ell va deixar escrit,
No és un veritable catàleg o inventari en el sentit tècnic del mot. No s'hi ha aplicat la metodologia estricta i actual de catalogació bibliogràfica. Vol ser un llistat amb les indicacions més elementals per a ús o consulta dels estudiosos, per tenir notícia de l'existència de les publicacions osonenques.
Tal com reconeixia ell mateix, si des del principi hagués pensat en la publicació hauria recollit moltes més observacions, s'hauria preparat més en les tècniques de descripció bibliogràfica i hauria planificat d’una altra manera la recollida de dades.
Seguint amb les seves paraules,
Aquesta relació té un caràcter forçosament incomplet. Sens dubte hi haurà publicacions antigues que no hi hauran quedat recollides per la impossibilitat de trobar-los ni tan sols esmentats. Això passa especialment en llibres religiosos o, millor, pietosos. I per altra banda hi haurà també sens dubte publicacions més recents que tampoc hi hauran quedat recollides pel mateix fet que no es troben referenciades en els llocs que hem tingut a l’abast. En aquest cas es tracta d’edicions privades, d'autor o d'entitats molt petites.
3. Criteris d'inclusió i exclusió
La més gran part de la producció tipogràfica osonenca i vigatana consisteix en impresos menors, fulls solts o impresos de poca extensió. En això consisteix la major part de la producció, per no dir tota, d’un percentatge elevadíssim d’impremtes. I no només de les més petites.
Aquest inventari inclou, com a norma general, llibres i opuscles impresos a Vic i a la comarca d'Osona a partir de 10 pàgines.
Tanmateix hi ha algunes excepcions pel que fa al mínim de 10 pàgines i s’inclouen algunes obres significatives per al corpus d’impressions vigatanes com és el cas dels opuscles del canonge Ripoll o les reedicions vigatanes de les Reales Cédulas que no arriben a aquesta extensió mínima.
S’inclouen llibres i opuscles produïts per impressors osonencs, o per editorials o entitats osonenques. També els datats a Vic o localitats osonenques sense més referències d’impressor o editor, i també els editats fora de la comarca per encàrrec d'una entitat osonenca. Encara, s’inclouen també coedicions amb altres editorials o impremtes de fora la comarca (Barcelona, Madrid, Girona).
S’inclouen, per tant, sempre que se n’ha tingut constància, aquells llibres editats per editorials o entitats de fora de la comarca però impresos a la comarca, (per ex.: Vida de Sant Miquel dels Sants de Josep Gros i Raguer, editada per Editorial Balmes de Barcelona però impresa a Vic a la Tipografia Balmesiana, o bé Junyent: la catedral de Vich y la decoración de Sert (4a ed.) publicat per Mont-Blanc i imprès a Bassols de Vic).
Hi ha llibres que són impresos fora de la comarca i ciutat de Vic però que consta en el mateix llibre o ens consta a nosaltres que la seva edició fou promoguda o "editorialitzada" per alguna persona o entitat de Vic o comarca. Per ex. España y la Adoración Perpetua escrit per una monja sacramentària del convent de Vic, edició promoguda per aquest convent, tot i que és impresa, sense editorial, a Barcelona. És el cas també de la publicació El nuevo seminario vicense de 1942. Tanmateix, els repertoris bibliogràfics, tant els impresos com els informatitzats no solen posar la impremta quan hi ha editorial comercial o editor institucional o personal. Aquest costum resta informació interessant per a l’estudi de la impremta a Vic i comarca.
Aquest problema s’accentua molt a finals del s. XX quan apareixen a Osona indústries gràfiques que treballen tant o més per a clients de fora de la Comarca i fins de Catalunya que no pas de l’interior. El cas més emblemàtic podria ser Gràfiques Manlleu.
No s’inclouen, com a norma general, edicions de documents oficials la data tòpica dels quals correspon a la comarca però que no tenen peu d’impremta i per tant no es pot establir si l’edició o impressió es va fer a Vic o Osona.
No s’inclouen sistemàticament revistes, periòdics o diaris. Només s’hi recullen aquelles publicacions de caràcter anual d’informació general com revista Vic, Torelló, Tona (llibre de l’any),...; també s’hi ha inclòs alguns fanzines. Pel que fa a altres publicacions periòdiques de caràcter no general, només s’inclouen en els casos en què es va considerar que es tractava de publicacions equiparables a llibres pel que fa a extensió i contingut (Monografies del Montseny, Annuari Verdaguer, o memòries d’entitats o empreses), i en aquests darrers casos es fa constar ocasionalment en una única entrada, normalment per l’any en què van aparèixer, en què es consigna tota la trajectòria.
La inclusió de publicacions anuals no pròpiament seriades ni numerades no pretén pas ser exhaustiva ni pel que fa a la nòmina ni pel que fa als anys de publicació. A més a més son omeses sistemàticament a partir de 1975.
No s’inclouen en cap cas aquelles publicacions anuals que es limiten a donar informació curta i repetitiva (calendaris...).
No s’inclouen, en general, programes d’esdeveniments, exposicions, obres teatrals, manifestacions esportives, o festes tret d’aquells que tenen un contingut equiparable a un llibre o opuscle. Només en la darrera fase s’hi van incloure programes de festa major i d’altres produccions semblants, encara que no pas a títol d’exhaustivitat sinó de mostratge i suggeriment.
No s’inclouen extrets i separates tret quan són editades en forma de fulletó autònom (amb portada i peu d’impremta propis). En aquest sentit, per exemple, s’han exclòs moltes deparates de pastorals i altres documents, per exemple procedents del Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Vich, pel fet que no s’han considerat autònomes (manca de portada, de paginació pròpia, de títols de crèdit...).
S’inclouen publicacions no pròpiament impreses sinó multicopiades amb diferents tècniques, malgrat la dificultat de tenir-ne notícia per la seva inferior i informal circulació. Algunes han tingut una circulació extremament reduïda (per ex Operació Globus).
Els catàlegs comercials de llibres, antics i moderns si són impresos a Osona tenen entrada sempre i quan compleixin els requisits generals establerts. Si no són impresos a Osona i només serveixen com a fonts d’informació per a llibres osonencs que contenen, són esmentats al camp de localització sense gaires precisions i assimilats a fires, mercats i llibreries de vell.
S’han exclòs d’aquest repertori molts llibres o publicacions per manca de dades bibliogràfiques especialment quan no consta amb certesa o prou probabilitat que un llibre ha estat imprès o editat a Vic o Osona. Aquest fet s’ha donat amb freqüència quan, durant sobretot el segle XIX, els impressors-llibreters vigatans anuncien, al final dels llibres que imprimeixen, altres obres que tenen en venda. No sempre són identificables a partir de les dades que donen i no sempre són impresos per ells mateixos sinó que més aviat es tracta de llibres en venda a les seves llibreries.
4. Consideracions i advertiments
Grafies:
Les dades de les obres recollides provenen en bona part de la consulta directa dels exemplars però en altres casos són extretes d’altres fonts com catàlegs, articles d’investigació o divulgació, estudis molt diversos, bases de dades informàtiques, relacions impreses o manuscrites dels certs impressors, llibreters, propietaris de fons. Algunes d’aquestes fonts secundàries no tenen pretensió de rigor i sovint apliquen criteris deficients de citació bibliogràfica. En aquests darrers casos es possible que la grafia literal dels títols, noms d’autors, impressors, localitats etc. no es corresponguin amb l’original.
El fet que en el camp de títol i menció de responsabilitat es respecti la forma de l’original fa, lògicament, que es puguin donar grafies diferents dels mateixos autors, o variacions derivades de la manca de normativa ortogràfica o de diferents criteris de traducció o transcripció. Si d’una mateixa obra se’n van obtenir diferents referències amb variants en la grafia s’ha adoptat la que es va considerar més fiable.
Tanmateix, en el camp d’encapçalament d’autor les grafies han estat unificades i normalitzades sempre que ha estat possible. En aquest camp també s’hi respecten les sigles i pseudònims, encara que fent constar entre parèntesis el nom complet d’autor o autors en els casos en què s’ha pogut establir de manera senzilla.
Exhaustivitat:
Qualsevol elenc és sempre inevitablement incomplet i en aquest cas concret l’exhaustivitat era inassolible, no només per limitacions atribuïbles al factor humà o a les fonts documentals sinó també per la desaparició material de no pocs llibres especialment d’aquells que són menys consistents o efímers. Hi ha llibres dels quals no queda pràcticament rastre o el rastre és tan residual que no permet refer-ne la identitat. De la desaparició de rastres en dónen per exemple una idea dos inventaris existents de l’obrador de Pere Morera, primer (1764), i dels cònjuges Dorca i Morera, després (1772). Això es dóna especialment en edicions i reedicions de llibres senzills de beceroles, literatura devota, producció personal o producció local de tota mena, editada sovint sense cap indicació de data, nom d’autor o/i impressor, ni tan sols de lloc. Moltes obres d’aquesta mena han tingut una existència tan efímera que amb prou feines han deixat rastre.
5. Fitxa descriptiva
La descripció bibliogràfica és estructurada a partir dels següents elements:
Autor
Títol
Subtítol
Any d’edició
Lloc d’edició
Impremta o editorial
Nombre de pàgines.
Enquadernació
Mides.
Localització
Paraules clau
Comentaris
Complements
Si no es troba algun llibre pel nom de l'autor, es pot buscar pel títol del llibre: hi ha catàlegs o nòmines que a vegades no posen el nom dels autors sinó només els títols. Això es feia molt el segle XVIII i XIX , especialment al final d'altres llibres impresos o venuts en la mateixa impremta-llibreria.
Pel que fa als títols, es fan constar tal com són en el llibre o tal com s’han trobat esmentats. Cal tenir en compte els problemes derivats de transcripció de caràcters tipogràfics en desús i la variació de criteris en l’ús de minúscules i majúscules o abreviacions. En casos de títols molt llargs hi consten en general sencers encara que en ocasions hi són abreujats, sobretot en segones edicions o posteriors.
En els casos de llibres sense data, amb data de l'imprimatur, o data deduïda de l'activitat de l'editor o impressor la datació, en tant que no explicitada clarament en el llibre, és posada entre claudàtors, a vegades amb un interrogant quan és menys segura. També s’indica a vegades les dates com a interval probable segons activitats de l’impressor o altres criteris afins. D’algunes obres s’indica la data a partir de bibliografies o estudis existents: Palau, catàlegs de biblioteques,…
Pel que fa a les dates cal també tenir present l’existència d’obres impreses amb data falsa. Això fa que es trobin llibres pràcticament iguals o quasi, editats o impresos per diferents impressors i els mateixos anys, si més no aparentment. Cal tenir present que sovint aquesta simultaneïtat és només aparent ja que com és conegut que hi ha no pocs impresos amb data o lloc d’edició falsificats per diversos motius.
El número de pàgines que es dóna per a cada obra citada pot variar força segons les diverses edicions existents, o segons els catàlegs o citacions d’on s’ha extret la informació ja que no sempre s’han pogut consultar físicament totes les obres citades i quan informació prové de referències bibliogràfiques de tercers aquestes on no sempre fan servir el mateix criteri (només pàgines impreses, pàgines en blanc, últimes pàgines impreses no sempre numerades en els llibres i sí en les citacions...). Aquest aspecte, com reconeixia l’autor, era un dels que s'haurien resolt més fàcilment si la recopilació hagués començat d’entrada amb els objectius i plantejaments que va acabar tenint i no hagués començat al capdavall com un passatemps o relax.
En alguns casos s’han inclòs obres sense tenir la certesa del nombre de pàgines i per tant sense saber si complien els criteris generals. En aquests casos s’ha sigut poc restrictiu: quan no es coneixia el nombre de pàgines però es tenia la impressió que es tractava d’una obra d’una certa entitat, s’ha inclòs.
De manera semblant, es fa constar l’enquadernació en els casos en què s’ha disposat directament o indirectament de la informació. No cal dir que el fet que un exemplar tingui un tipus d’enquadernació no implica que no hi pugui haver altres exemplars enquadernats de manera diferent.
Consten les mides quan s’han pogut comprovar. Quan no s’ha comprovat s’indiquen les que s’han trobat en les fonts, i això fa que constin mides expresades en la forma clàssica clàssica (16º, 12º, 8º, 4º), i d’altres expressades en centímetres.
Quant a la localització, dels llibres anteriors a 1936 se'n dóna gairebé sempre alguna localització per tal de facilitar la seva consulta. A vegades aquesta localització no permet la consulta sinó simplement recull la procedència de la informació per documentar l'existència –és el cas d'aquelles publicacions que només s’han trobat en catàlegs d'antiquaris o en cites esparses en altres publicacions–.Sovint la font són bases de dades bibliogràfiques consorciades com CCPBC i en aquests casos no s’especifiquen biblioteques concretes per no fer una llista de sigles interminable.
En els casos en què en el camp de localització s’hi recullen les obres o catàlegs d’on s’ha extret la informació, les obres o bé remeten a la Bibliografia general o bé remeten a llibres que figuren en el repertori. En tots dos casos, només s’indica l’autor i l’any de publicació.
La localització es fa constar de manera abreujada segons la llista d’abreviatures que recollim més avall. No es fan constar totes les localitzacions possibles de les obres, sinó que, fora de casos molt concrets, només es fa constar una sola localització o una sola font, si és possible una localització on es pugui consultar l'exemplar. Els exemplars dels quals es posa localització sovint no són els únics que es van consultar directament. En ocasions es fa remissió a recursos globals com el CCUC, CCPBE i altres per evitar incloure una llista inacabable de biblioteques. A partir d’aquests recursos ja es poden trobar les localitzacions d’exemplars diversos.
No sempre s’han pogut localitzar totes les reedicions, o les segones edicions o successives. I en alguns casos precisament no s’han pogut localitzar les primeres edicions. En aquest aspecte s’ha posat més interès en les obres dels segles XVIII i XIX que en les publicacions més recents.
Les paraules clau s’han incorporat a manera indicativa, per tal de facilitar la localització de les obres, especialment en els casos en què el títol o les paraules del títol no són representatives del contingut de l’obra. Aquesta indexació no pretén ser exhaustiva.
Es recullen en els camps Comentaris i Complements el que serien en general notes a la descripció. En Comentaris s’inclouen aclariments i observacions mentre que a Complements s’inclouen informacions relacionades.
S’ha procurat ser més minuciós en la descripció de les publicacions més antigues, especialmet les dels segles XVIII i XIX.
6. Fonts
Un treball com aquests s'ha fet a partir d'una varietat de fonts absolutament impossible d'enumerar en detall. Des de fonts inel·ludibles com el Palau, fins a parades a fires i mercats, a consultes constants de catàlegs de llibreters de vell i de nou,[1] catàlegs de subhastes, a troballes casuals a biblioteques d'amics i coneguts, catàlegs de biblioteques particulars, de ciutat i comarca i de cases de pagès, publicats o no, tan allunyades del tema com la de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona, de referències contingudes als mateixos llibres impresos a Vic com a d'altres impresos a fora, de consultes via Internet a contactes amb autors, impremtes, bibliografia esmentada en moltíssims llibres i articles tant de premsa especialitzada com de premsa general local (El 9 Nou, Ausona, Manlleu Publicació, Avui, Serra d'Or, memòries dels EUV, La Veu del Montserrat, Revista Franciscana, AUSA), de la publicitat inserida sovint en els llibres per part dels editors o impressors, … Tota aquesta recerca minuciosa, lenta, detallista va resultar enormement enriquida a partir d’un cert moment per la informatització dels catàlegs de biblioteques i, poc temps després, per la possibilitat de consulta en línia d’aquests catàlegs.
[1] Per ex. I per esmentar-ne només alguns de catalans: Batlle (BNC), Casa de Subhastes de Barcelona, Cervantes-Canuda, Costa Llibreter Vic, El Genet Blau (Lleida), Els Gnoms, Gabernet i Macià. Ibáñez, Porter, Studio, Librería La Ele (Canovelles), Librería Sánchez, Libros de Horas, Libros de Lance (Granollers), Rangel, Llibreria Antiquària Catedral (Tarragona), Llibreria Antiquâria Farré, Llibreria Ultònia (Girona), Desltre’s, Balaguer, Casals, Castro, Rodès, Màrmora. Del Pino Durán, Prestige Subastas, Puvill, Sandóval, Selvaggio, Soler y Llach, Gomez Florez, Orbibliblio, Aristeucos, Ferrer…
7. Biblioteques i localitzacions
Sigles de biblioteques, localitzacions en general i fonts de referència.:
ABA Miquel S. Salarich Torrents: Assaig d’una bibliografia ausetana MYC
ABEV Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (Vic)
ACR Biblioteca d’Antoni Camprodon i Rovira (Torelló)
AGC Biblioteca d’Alexandre Genís i Canal (Malla)
AHCO Arxiu Històric Comarcal d’Osona (Vic)
AMC Arxiu Municipal de Centelles (Centelles)
AMCO Arxiu Municipal de Collsuspina (Collsuspina)
AMSBG Arxiu Municipal de Sant Bartomeu del Grau (Sant Bartomeu del Grau)
AMSMC Arxiu Municipal de Santa Maria de Corcó (Sta. Maria de Corcó)
AMV Arxiu Municipal de Vic (Vic)
APC Arxiu Pairal Claretià (Vic)
APSMC Arxiu particular Santa Maria de Corcó (L’Esquirol)
AUS Revista AUSA (Vic)
AVR Assumpta Vall-llovera i Roca (Centelles)
BAB Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (Barcelona)
BAM Biblioteca de l’Abadia de Montserrat (Montserrat)
BAR Biblioteca Arús (Barcelona)
BAV Biblioteca Apostòlica Vaticana (Roma)
BBM Biblioteca Bisbe Morgades (Manlleu)
BBV Biblioteca Jaume Balmes (Vic)
BC Biblioteca de Catalunya (Barcelona)
BCF Biblioteca Caterina Figueres (Tona)
BCPT Biblioteca de la Caixa de Pensions (Torelló)
BCPV Biblioteca de la Caixa de Pensions (Vic)
BDR Biblioteca Dos Rius (Torelló)
BEFS Biblioteca de l’Escola Fortià Solà (Torelló)
BEG Biblioteques Especialitzades de la Generalitat
BESPT Biblioteca L’Esqueller (Sant Pere de Torelló)
BFB Biblioteca Franciscana de Barcelona (Barcelona)
BHV Biblioteca Hospital de la Santa Creu (Vic)
BJTV Biblioteca Joan Triadú (Vic)
BL British Library (London)
BLCC Biblioteca La Cooperativa (Centelles)
BMAF Biblioteca de Maria Àngels Ferrer (Vic)
BMS Biblioteca de Mn. Manuel Serinanell (Vic)
BMV Catàleg de la Biblioteca Marià Vayreda (Olot)
BNN Biblioteca d’El 9 Nou (Vic)
BPE Bibliotecas Públicas del Estado Internet
BSB Biblioteca del Seminari de Barcelona (Barcelona)
BSG Biblioteca del Seminari de Girona (Girona)
BSV Biblioteca del Seminari de Vic (Vic)
BUB Biblioteca de la Universitat de Barcelona (Barcelona)
BUIB Biblioteca de la Universitat de les Illes Balears (Mallorca)
CB Centre Borja (St. Cugat del Vallès)
CBST Catàleg de la biblioteca de Sant Tomàs Riudeperes
CCC Catàleg Col•lectiu de Catalunya
CC Catàleg comercial
CCDC Catàleg col•lectiu del Departament de Cultura de la G. de C. (Barcelona)
CCFr Catalogue Collectif de Françe (BNF)
CCF Catàleg de la Col•lecció Fornas vg. Bibliografia
CCLP Catàleg col•lectiu de lectura pública (GenCat)
CCPBC Catàleg Col.lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya (Internet)
CCPBE Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español (Internet)
CLM Catàleg de la Biblioteca Lambert Mata (Ripoll)
CLl Costa Llibreter (Vic)
CRC Catàleg de la bibioteca de Ramon Calderó (Vic)
CRPO Centre de Recursos Pedagògics d’Osona (Vic)
CSP Simón Palmer, Maria C. (vg. Bibliografia)
DHEC Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya (vg. Bibliografia)
DTA Diccionari Torras Amat (vg. Bibliografia)
EE Eumo Editorial catàlegs, dipòsit
EG Eumo Gràfic catàlegs, dipòsit
EGM Obres d’Esteve Gaja i Molist (vg. Bibliografia)
FCM Fundació Caixa Manlleu (Manlleu)
FHL Fons d’Història Local (UAB)
FM Llibre vist a fires, mercats i similars (Catalunya)
FRG Biblioteca de Francesc de Rocafiguera i Garcia (Vic)
FSM Fons Serra i Moret Univ. de Barcelona (Barcelona)
HO Història d’Osona 1984 vg. Bibliografia
IB Impremta Balmesiana (vg. Tipografia Balmesiana) (Vic)
IRA 2000 Ignasi Roviró Alemany: Diccionari (vg. Bibliografia)
JCP Joan Contijoch i Pratdesaba (Manlleu)
JML 1962 Juan María Lozano: Ensayo 1962 (vg. Bibliografia)
JMM Josep M. Marquès: Impresos gironins (vg. Bibliografia)
JMVA Josep M. Vila d’Abadal (Vidrà)
JPP Biblioteca de Josep Passola i Palmada (Vic)
JRS Biblioteca de Josep Riera Sans (Vic)
JSG Biblioteca de Joan Sunyol i Genís (Vic)
JYC Biblioteca de Josep Ylla-Català (Vic)
LC Library of Congress (Washington DC)
L’ESC 1997 L’Escriny 1997 (vg. Bibliografia)
MAF Marià Aguiló i Fuster (vg. Bibliografia)
MBV Museu Balmes Vic (Vic)
MCG Biblioteca de Miquel Codina i Genís (Sta. Eulàlia de Riuprimer)
MFF Biblioteca del Mas dels Frares (Família Fargas-Mirambell) (Sta. Eugènia de Berga)
MRP Arxiu i Biblioteca de Modest Reixach Vic)
MST Biblioteca i Arxiu de Miquel S. Salarich a la BEV (Vic)
MST 1962 Salarich, Miquel SS: Història del Circol… (vg. Bibliografia)
MYC Biblioteca de Miquel SS. Ylla-Català (Vilalleons (St. Julià de Vilatorta))
Palau Manual del librero... (vg. Bibliografia)
PCP Biblioteca de Pep Cirera i Prim (Vic)
PMJS Pere Marcet i Salom i Joan Solà (vg. Bibliografia)
RAM Catàleg de la Reial Acadèmia de Medicina (Barcelona)
REBIUN Red
RGV Biblioteca de Ramon Genís i Vilaplana (Vic)
RLA Revista de Librería Anticuaria MRP
RVL Biblioteca de Ramon Vinyeta i Leyes (Torelló)
SBV Bibliografia Vigatana de Miquel S Salarich (ABEV, Vic)
SHEC Seminari d’Història Eclesiàstica de Catalunya (vg. Bibliografia)
TB Tipografia Balmesiana (Vic)
UIB Biblioteca de la Universitat de les Illes Balears (Palma de Mallorca)
UPC Universitat Politècnica de Catalunya (Barcelona)
UPF Biblioteca Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)
UVic Biblioteca de la Universitat de Vic (Vic)
XBM Xarxa de Biblioteques Municipals
En relació amb aquests centres Modest Reixach va deixar alguns comentaris, que creiem pertinent recollir per tal com precisen aspectes concrets de l’abast del treball i de la metodologia:
Investigació iniciada (1980) a partir de la meva biblioteca personal
Biblioteca Episcopal de Vic: Es una font tan inesgotable com laboriosa per la manca de catàleg complet de milers i milers de llibres. N'he tret centenars i centenars de fitxes. Hi he treballat des de 1980. D’aquesta biblioteca, a més d’una consulta manual molt intensa durant anys he mirat també un cedulari de 1931 de 7 v., un índex albabètic de 1869 d’autors i matèries, un fitxer d’opuscles relativament ampli i els treballs de Miquel S. Salarich i Torrents esmentats en altres apartats d’aquesta llista de fonts i a l’interior del repertori.
De la Rocafiguera només he vist (1984) un llistat de llibres fet per Francesc de Rocafiguera, amb dades incompletes per al meu objectiu. Després hi he tingut accés directe (estiu 2002 i anys següents), cosa que m’ha permès de completar referències i afegir-n’hi de noves.
Biblioteca de Pep Cirera: hi vaig fer un repàs minuciós l'estiu de 1984. En vaig treure moltes fitxes com es pot comprovar repassant el repertori que publico.
El mateix any 1984 vaig extreure tots els títols citats per Josep Gudiol a la sèrie d’articles publicada al Butlletí del Centre Excursionista de Vich (vg. apartat Bibliografia)
Biblioteca de la Caixa de Pensions de Vic: hi vaig treballar el 1988 i en vaig treure una quarantena de fitxes.
Biblioteca Balmes de Vic (avui Joan Triadú): hi vaig treballar, abans del canvi de nom i d’ubicació, de forma saltada diversos mesos de 1988. Hi vaig trobar molta informació. Després hi van anar dos col.laboradors que van fer tota la biblioteca del Circol Literari
Arxiu Històric Comarcal d’Osona: hi vaig treballar l’agost de 2001
A vegades cito obres com a ubicades a biblioteques malgrat que encara no figurin als seus respectius catàlegs. Jo les he consultades al dipòsit o reserva prèvia a la catalogació per gentilesa dels responsables bibliotecaris.
8. Bibliografia
AGUILAR PIÑAL, Francisco. Bibliografía de autores españoles del siglo XVIII. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1981-2001 (10 vol.).
AGUILÓ FUSTER, Mariano. Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860. Madrid: Sucesores de Rivadeneyra (S.A.), 1923. Edició consultada: Barcelona-Sueca: Curial, 1977 (Documents de cultura-facsímils, 8).
ALBAREDA, Joaquim [et al.]. Història d’Osona. Vic: Eumo Editorial, 1984
ALONSO GETINO, Luis G. El Venerable padre fr. Francisco Coll y su obra. Vich: Noviciado de La Anunciata, 1945, 276 p.
AMAT (citat per Aguiló pàg. 639).
ARRUFAT, P. Juan: La Editorial Seráfica, Revista Franciscana, febrer-març 1929, pp. 105-116.
ARUMÍ i Blancafort, Lluís: Pròleg al llibre Flors de Joventut de Joan Duran i España. Vic, Gazeta de Vich, 1927, pp. 5-6 (paràgrafs referents a Frederic Duran i España, editor musical).
AUSA. Publicació del Patronat d’Estudis Osonencs. Vic. 1952-.
BACH, Immaculada: Anex (sic) a la bibliografia de Manlleu publicada l'any 1970. 4 fulls mecanografiats sense més dades (en poder de MRP).
BADA, Joan – SAMPER, Genís. Diccionari biogràfic de religiosos. Barcelona: Claret, 1991.
BONET i Baltà, Joan. L’església catalana, de la Il·lustració a la Renaixença. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984.
BORRÀS i Feliu, Antoni; SOLÀ i Carrió, Francesc de P. ; TORELLÓ i Barenys, Josep Maria. Escriptors jesuïtes de Catalunya : bibliografia 1931-1976. Sant Cugat del Vallès: Facultats de Filosofia i Teologia Sant Francesc de Borja, 1979 (Suplements de la revista Actualidad bibliográfica de filosofía y teología ; 1).
BOZZO, Elvira. Bibliografía balmesiana existente en la Biblioteca de Vich. Separata de l’Anuario de 1941 de la Biblioteca Central de la Excma. Diputación Provincial). Barcelona: Casa Provincial de Caridad, Imprenta-Escuela, 1942, p. 93-109.
CABALLERIA i Ferrer, Sílvia; CODINA i Contijoch, Carme. “El món editorial de les lletres catalanes”, AUSA núm. 132-133 (1994) pàg. 81-112, especialment 111-112.
CABRÉ i Roigé, Ricard (ed.). Bibliografia catalana religiosa (1939-1976). Tarragona: Congrés de Cultura Catalana, 1977.
Catàleg de la Biblioteca de la Reia Acadèmia de Medicina de Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic,1986.
Catàleg de la Biblioteca “Lambert Mata” de Ripoll. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic,1989.
Catàleg de la Biblioteca Marià Vayreda d’Olot. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic,1991.
CLAPAROLS i Mayoral, Ramona. Aportación para una bibliografía de Manlleu. A Biblioteconomía, Barcelona, Diputación Provincial de Barcelona, Escuela de Bibliotecarias. Año 28, núm. 73-74, enero-diciembre 1971, pp. 195-202.
CLAPAROLS, Ramona – FONTSERÈ, Montserrat – BERNET, Oriol – COMERMA, Miquel. L’Escriny: Biblioteca d’autors i temes manlleuencs. Manlleu: Ajuntament de Manlleu. Biblioteques Populars de Manlleu, 1997.
Col·lecció Fornas. Catàleg IV. Barcelona, Parlament de Catalunya 1992
COLLELL, Alberto. Escritores dominicos del principado de Cataluña. Barcelona: Diputación Provincial, 1965.
COSTA i Oller, Francesc. L’art dels Abadal. Mataró: Ajuntament de Mataró- Editorial Alta Fulla, 1994.
CREXELL, Joan. El llibre a Catalunya durant la guerra civil. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990.
Diccionari biogràfic (4 vol.). Barcelona: Albertí, Editor, 1966-1970
Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya (3 vol.), Barcelona: Generalitat de Catalunya - Editorial Claret, 1998.
Diccionario de historia eclesiástica de España
ELIAS de Molins, Antonio. Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX (2 vol.). Barcelona: Imp. de Fidel Giró, 1889-1995.
FIGUEROLA, Jordi. Església i societat a principis del segle XIX. Vic: Eumo Editorial, 1988.
GAJA, Esteve. Història de Manlleu. Manlleu: Caixa d’Estalvis Comarcal de Manlleu, 1976.
GAJA i Molist, Esteve. Pàgines Manlleuenques, Manlleu: Gràfiques Manlleu, [1990] (sobre la història de la imprenta a Manlleu)
GALMÉS i Mas, Llorenç. Cinquanta anys trepitjant camins de Catalunya: Francesc Coll. Madrid, 1978, 201 p.
GUDIOL, Joseph: La impremta a Vich, a Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. V (1925-27) pàg. 2-5.
GUTIÈRREZ del Caño (buscar dades) Citat per Patrimonio
JUNYENT, Eduard, Mn. Josep Gudiol i Cunill, prev.: notícia biogràfica i bibliogràfica. Vich: Tipografia Balmesiana, 1931, 52 p.
LLANAS, Manuel. Història de l’edició a Catalunya. L’edició a Catalunya el segle XVIII. Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya, 2003.
LLANAS, Manuel. Llibres i estudis superiors a Vic: una història de 1000 anys, Vic : Eumo, 1999.
LOZANO, Juan María, CMF. Ensayo de bibliografía crítica claretiana. Roma: Studium Claretianum, 1962.
MADURELL i Marimon, Josep M.: “La família Morera, els molins paperers vell i nou de Sant Celoni i la impremta a Vic”, dins Ausa, núm.XLIX, 1964, vol. V(1964-1967) pàg. 88-101
MANENT, Albert – CREXELL, Joan. Bibliografia catalana dels anys més difícils (1939-1943) Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988.
MANENT, Albert – CREXELL, Joan. Bibliografia catalana: cap a la represa (1944-1946). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989.
MARQUÈS, Josep M.: Impresos gironins de la biblioteca del Seminari Diocesà (1502-1936). Girona: Diputació de Girona, 1987, 225 pàg.
MIRALPEIX i BALLÚS, Concepció. La premsa de la ciutat de Vic al segle XIX. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 1981, 284 p.
MIRAMBELL i AVANCÓ, Antoni. Bibliografia parcial de textos jurídics catalans de la Biblioteca Episcopal de Vic. Ausa. [Vic], IX, núm. 97 (1981), p. 219-229.
PALAU y DULCET, Antonio. Manual del librero hispano-americano: bibliografía general española e hispano-americana desde la invención de la imprenta hasta nuestros tiempos, con el valor comercial de los impresos descritos. Barcelona: Llibreria Palau, 1948-1977.
PARASSOLS i Pi, Pau. “Manlleuencs il.lustres”. A Certamen literari de Manlleu, Manlleu, Centre Català de Manlleu, 1890, pp. 129-135.
REIXACH i PLA, Modest. “Un llibre polèmic imprès a Vic (?) en temps de Balmes”. A Jaume Balmes 1810-1848. Cent-cinquantè aniversari 1998. Vic: Ajuntament de Vic, 1998. p. 28-30.
REIXACH i Pla, Modest (ed.). Llibres i estudis superiors a Vic: una història de 1000 anys. Vic: Eumo Editorial, 1999.
REIXACH i PLA, Modest. “Precedents històrics d’Eumo Editorial”. A Miscel·lània Ricard Torrents. Scientiae patriaeque impendere vitam. Vic: Eumo Editorial, Universitat de Vic, Eumogràfic, 2007. (Documenta; 40). p. 453-463.
ROCA i REMOLINS, Alexandre. Manlleu, episodis d’ahir. El Papiol: Efadós, 2003.
ROVIRÓ Alemany, Ignasi. Diccionari de filòsofs, teòlegs i mestres del Seminari de Vic (1749-1968), Vic: Patronat d’Estudis Osonencs 2000.
RUIZ Lasala, Inocencio: Historia de la imprenta en Zaragoza con noticia de las de Barcelona, Valencia y Segovia. Zaragoza: V Centenario de la introducción de la imprenta en Zaragoza, 1975, 156 pp, 11 làmines.
SAINZ RODRÍGUEZ, Pedro. Biblioteca bibliográfica hispánica. Madrid: Fundación Universitaria Española, 1975-1987 (6 vol.).
SALARICH, Miquel S. : Bibliografia vigatana. Exemplar mecanografiat existent al PEO.
Salarich i Torrents, Miquel S. La poesia vuitcentista a Osona. Vic: Patronat d’Estudis Ausonencs. 1989 (Osona a la Butxaca, 11).
SIMÓN Palmer, María del Carmen. Bibliografía de Cataluña. Notas para su realización. Tom I (1481-1765). Madrid: CSIC 1980 (324 pàg.) i Tom II (1766-1820), Madrid: CSIC, 1982 (407 pàg.).
TORRAS Amat, Félix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Imp. de J. Verdaguer, 1836, 719 pp.
SOL, Romà - TORRES, Carme. La impremta de Lleida: Segles XV-XIX. Alcoletge: Ribera & Rius, 1996.
V Centenari de la impremta a Espanya: Tarragona 1474-1974. Tarragona: C.I.T.E., 1974 (Torres & Virgili). 44 p.
VÉLEZ, Pilar. Eudald Pradell i la tipografia espanyola del segle XVIII. Barcelona: Gremi d’Indústries Gràfiques, 1989.
VIDAL i Pietx, Ramon. Memòries d’un vell infant incorregible. Recull 10è. El retrobament amb els meus morts més estimats. Centelles: Impremta Moderna 1998, pàg. 29-32 i 76-77 (sobre Joan Pietx) i 144-145 (sobre els Sala).
Vila, Federico, C.M.F. Bosquejo de bibliografía claretiana. Barcelona, 1932.
VILARRÚBIA, Lluís: “En el Vè centenari de la mort de Tomàs de Kempis” a AUSA vol. VI pàg 287.
VIRGILI i Sanromà, Josep Pau. Tarragona i la seva premsa. Tarragona: Hemeroteca de la Caixa d’Estalvis de la Província, 1980.
YLLA-CATALÀ i Genís, Miquel S. “La llibreria Sala, gresol de cultura vigatana”. Ausa [Vic], IX, núm. 100 (1981) p. 425-431.
Col.laboradors principals (per ordre alfabètic):
Montse Ayats
Antoni Camprodon i Rovira
Griselda Castells
Miquel Codina i Genís
Rosa Comellas
Maria Dolors Comerma
Concepció Espadamala
Costa Llibreter de Vic
Ignàsia Font Escalé (†)
Alexandre Genís i Canal
Rafel Ginebra i Molins
Miquel S. Gros i Pujol
Santi Molera
Francesc de Rocafiguera i Garcia
Ignasi Roviró Alemany
Adam Sedó
Joan Sidera CMF
Núria Silvestre Gusi
Joan Sunyol i Genís (†)
Sílvia Vilaró
Ramon Vinyeta (†)
Pare Xifré s/n 08500 Vic
Apartat de Correus 43
©Patronat d'Estudis Osonencs - Tots els drets reservats
