La Junta rectora, a proposta del vocal d'Activitats al Temple romà, va aprovar el programa d'exposicions de l'any 2026.
 

Isa Basset
Jardinejant / pintura
5 desembre / 25 gener
Devoro flors d'una a una, entaulada, com per joc. (Mercè Rodoreda, Agonia de llum, 2002). Jardinejar és un estil de vida, és l’acció que s’atribueix a les protagonistes de l’univers oníric i un punt naïf creat per Isa Basset. De tarannà hedonista, són dones que dediquen les hores vagarívoles a gaudir dels petits plaers de la vida, i entre pessic de pastis i xarrup de te passegen la mirada pel jardí, curull de flors, orgulloses de saber-se privilegiades de conèixer el secret de la felicitat.
Contemplar l’obra de Isa Basset és submergir-se en un estat d’optimisme i bons propòsits, de festa major i de solidaritat, és una cura per als mals que colpeixen el món actual (Mia Güell).

Marina Berdalet
RUTES INCERTES
Veig els homes com arbres que caminen / pintura, dibuix
30 gener / 8 març
Pintures i dibuixos que exploren un univers intimista a través de paisatges irreals amb connotacions oníriques. La línia de l’horitzó articula la composició, que s’equilibra amb la verticalitat dels arbres i la presència d’altres elements de la natura, com les pedres de formes orgàniques. La sensació de pausa i quietud convida a l’observació calmada i a la reflexió en unes obres que oscil·len entre la representació d’allò real, la intuïció del que és intangible i la captura d’un moment en el transcurs del temps.

Jordi Soldevila
Vernissos insòlits / pintura
13 març / 19 abril
Per mi, pintar és una forma d’enfrontar-me amb el pas del temps, l’angoixa, la injustícia o les incongruències del món. Per això en cada obra hi ha una mica de revolta, d’inconformisme i de lluita. Tanmateix, no pretenc generar una visió crítica sobre les qüestions transcendents, sinó una forma per arribar a comprendre-les o, si més no, assimilar-les. El meu treball pictòric es basa en l’experimentació del vernís damunt de paper. Quan el vernís s’asseca es converteix en una base molt mal·leable i carnosa, que es pot mutilar i agredir amb burins, punxons i raspalls de metall. Després, amb la pintura acrílica aplicada directament amb una esponja magnifico o potencio tant àrees concretes com les incisions, cercant l’efecte del gravat o de la litografia.

Alfons Borrell
Alfons Borrell a Vic / pintura
24 abril / 28 de juny
L’exposició és una oportunitat de veure tres pintures (1995-96) d’un artista essencial en l’art català a cavall dels segles XX i XXI. Realitzades en referència a Vic, ens trobem amb unes obres de gran format que estableixen un interessant diàleg amb els volums i les formes de l’arquitectura del Temple Romà. Es caracteritzen per una tendència a la simplificació geomètrica combinant àrees monocromes en un potent esclat de color.

Carme Malaret
Marges / instal·lació
3 juliol / 30 agost
Les peces de ceràmica blanca de Marges s’estenen per la superfície del terra formant àrees i espais diferenciats. Les rajoles, de formes regulars, es combinen amb les peces de ceràmica cuita, amb contorns menys homogenis, en conjunts que contrasten amb el color, la textura i la geometria de l’espai expositiu. Així, d’una manera no abrupta, es delimiten fronteres i espais, s’estableixen línies i volums que creen un paisatge – també de caràcter interior – marcat per la monocromia, la forma modular i la geometria.

Jesùs Manuel Ramos
Paisatges atmosfèrics / pintura
4 setembre / 11 octubre
Ens trobem davant d’una sèrie de pintures realitzades fonamentalment durant l’any 2024 seguint un llenguatge abstracte o molt proper a l’abstracció, a través del qual l’autor realitza una recerca de l’ambient o l’atmosfera del paisatge urbà. L’entramat de línies i d’angles rectes es combinen configurant àrees i volums, en un diàleg amb els colors net i equilibrat, que juga amb la raó i l’emoció de la geometria i el cromatisme.

Juan Carlos Moreno
Cyber_dives de la deixalla. Hereves bastardes de les criselefantines / escultura
16 octubre / 22 novembre
Aquesta exposició de nines reconstruïdes —o d'escultures no esculpides— neix del xoc entre la infància domesticada i la tecnologia del rebuig, entre la tendresa del plàstic i la fredor de l'engranatge. Són cossos reciclats, reapropiats i reimaginats. Són hereves bastardes de les criselefantines: aquelles escultures de luxe, esculpides amb ivori i or, que idealitzaven una bellesa eterna i freda. Aquestes, en canvi, estan fetes de residus, cables i caprici. No evoquen deesses clàssiques sinó criatures que han sortit del taller amb personalitat pròpia, figures mutants que desobeeixen la seva funció original i reclamen una nova identitat.

Joan Vall
Auró negre / pintura
27 novembre / 10 gener
Auró negre és una sèrie de dibuixos i pintures que neix arran d'una caminada en un dia gèlid d'hivern amb una boira espessa que desdibuixava el paisatge. Un auró negre solitari amb la seva imponent presència, amb les seves formes morfològiques, amb el seu tronc robust i el seu brancam i ramificacions, m'ha servit com a punt de partida i inspiració per realitzar aquests treballs. El llenguatge plàstic emprat per dur a terme aquest treball ha estat el gest i el traç disciplinat, buscant pinzellades essencials, a partir de la contemplació i el silenci, bevent de les fonts de la pintura xinesa i zen.