Fins al 26 de febrer es podrà visitar al Temple Romà l'exposició "L'amor és pa amb formatge?" de l'artista Jordi Plana Pey.

Fotografia. 
"Bellesa, atracció, plaer i dolor, radicalisme, família, pal de paller, negació i por, gènere, confrontació, vellesa".

Horari:
           Matí: de dimarts a dissabte de 11 a 13 h.
          Tarda: de dimarts a diumenge de 18 a 20 h.

Ens trobem davant d’una exposició amb unes característiques molt especials. Les fotografies ens mostren una estètica comuna, basada en un tractament de la llum que determina uns colors apagats i pàl·lids. El conjunt de les peces segueixen un desplegament temàtic que va de la bellesa -allunyada dels cànons imperants- a la vellesa, amb un discurs molt personal, ple de matisos, i que genera un diàleg entre les fotografies. Es tracta de retrats, amb la inclusió d’un paisatge, amb una interpretació directa de la realitat, de vegades amb ironia i autoironia, però amb una mirada carregada de tendresa.

 

L'AMOR ÉS PA  AMB FORMATGE?
(PLANA  A  LA PLANA)

Anem a voltar per la Rambla,
et compraré un ramet de flors.
Quimi Portet

Plana a la Plana ens porta a donar un vol pel món de la cultura que formigueja lluny dels focus mediàtics, allunyada de l'epicentre cultural de la gran ciutat. Avui dia, l'àmbit de la creació està sobresaturat d'un discurs vacu que enalteix les virtuts dels marges i la perifèria des de les còmodes butaques de la metròpolis. A Plana no li cal reivindicar aquest posicionament teòric perquè simplement l'exerceix a diari des de fa un munt d'anys.

A Plana a la Plana s'erigeix erecte el pal de paller que ens descobreix els rostres liminals que transiten per les voravies del gran magma creatiu que es cou a la ruralia. Però si ho capgires, el paller deixa de gratar el cel i burxa les entranyes, territori endins, s'aferra a la terra i es transforma en vulva creadora i és que l'obra de Plana s'ha de mirar del dret i del revés.
Plana exerceix amb la tenacitat dels vells documentalistes de la Gran Depressió americana dels anys vint del segle passat, però sap sumar en cada imatge tota la càrrega emocional que hi impregnava Avedon uns anys més tard. Sens dubte, Plana és el nostre Avedon. Però no només, retrata també tot allò que és únic i sabem que es perd irremeiablement perquè no capta estereotips socials sinó persones singulars, d'aquelles que quan passeges per les nostres rambles provincianes et gires de reüll per fitar-les de nou d'amagatotis. Plana,per tant, també és el fotògraf d'allò que ens fa únics, una Cristina García Rodero berguedana.

Tanmateix, i tornant als més clàssics, tot el mencionat fins aquí seria paper mullat si les imatges que surten del seu cap i de la nostra realitat, no estesin sota la pàtina d'una excel·lència que cada cop és més inèdita en el camp visual. Aquí Plana palpa els grans de mitjans del segle vint, com Català Roca o Colom, tot i que en un color sensualment apagat que el caracteritza des de fa anys i és en aquest domini de la llum que ens suggereix les ombres d'aquest món.
Acosteu-vos a la rasa més propera, escapceu un brot de romaní i plegueu-lo amb elegància ben visible a la vostra solapa o la pitrera de l'escot i entreu endiumenjats a l'univers que ens plana.

Gerard Vilardaga Cunill

Font: https://jordiplanapey.me/inici