Activitats

Concert de Primavera del Patronat d'Estudis Osonencs

05 mai 2019


Diumenge a les 12 del migdia, a l'Església Romànica de Vinyoles, Tradicional Concert de Primavera del Patronat d'Estudis Osonencs.


Els violoncels oblidats del segle XVIII,
                                       Amat Santacana, violoncel tenor
                                       Clàudia Romaní, violoncel continu

Programa del concert
  (durada aprox amb comentaris: 60 min)
 
Sonata en re menor (Londres ca.1748)– Andrea Caporale ( ? – post 1757)
Adagio
Allegro
Allegro
 
Sonata núm. 1 en re major –Francesco Alborea “Francischello” (1697 – 1739)
Amoroso
Allegro
Menuet
 
Sonata núm. 8 en la menor – Guiseppe Maria Jacchini (1667 – 1727)
Adagio
Presto prestissimo
Adagio
Aria Allegro
 
Sonata en la major  “L’imperatrice” – Luigi Boccherini (1743 – 1805)
Allegro
Largo
Allegro


Com arribar: Plaça Jacint Verdaguer, 10 Vinyoles   Mapa


A finals del segle XVII i durant el segle XVIII hi havia diversos tipus de violoncels. N’hi havia de més grans i de més petits, de quatre cordes, de cinc i fins i tot de sis. També s’afinaven de maneres diferents. A la cinquena suite per a violoncel sol de J.S. Bach la corda “la” s’ha d’afinar un to més greu i la sisena suite està escrita per a un instrument més petit amb cinc cordes, el conegut com a violoncello piccolo.
Investigant i llegint molta música del barroc vam descobrir moltes sonates escrites en un registre molt agut (en clau de do en quarta o en clau de sol) on no apareix cap nota a la corda do. Això ens va portar a pensar que en aquella època existia un instrument que se situava entre el registre del violoncel i el de la viola actual, afinat just una octava per sota del violí: el violoncel tenor.
El compositor i violoncel•lista Luigi Boccherini ens acabà de confirmar la nostra teoria. En un dels seus testaments apareix que deixa un violon Stayner (del lutier Jakob Stainer) i un violon chico. Aquest violon chico, del qual no se saben les mides, podria ser que fos un violoncel de cinc cordes o un violoncel tenor de quatre cordes (mi, la, re, sol). Boccherini va escriure més de cent quintets per a dos violoncels. El registre del primer violoncel és extremadament agut. Afinat d’aquesta manera no només facilita molt l’execució sinó que sona molt millor.
El violoncel tenor que sentireu avui fou construït l’any 1784 a la cort de Madrid per Francisco Gand. En aquella època Boccherini corria per allà…

Amat Santacana, violoncel
És membre fundador del Qvixote Quartet amb qui ha actuat a les principals sales de concert i festivals del país, arreu d’Europa i de Sudamèrica. Ha enregistrat el disc Tempo rubato amb la cantant Mayte Martin i les sonates per a violoncel i baix continu de Vivaldi  amb el seu mestre Roel Dieltiens. Ha impartit classes magistrals a Veneçuela convidat pel mestre Abreu,  a Bolívia i a la Jove Orquestra Nacional de Catalunya.
Actualment es troba immers en el projecte de redescobrir la música escrita per als violoncels oblidats del segle XVIII i ho compagina amb la docència al Conservatori Municipal de música de Manresa.  Toca un violoncel construït per Francisco Gand l’any 1784.

Clàudia Romaní, violoncel
Graduada en Interpretació del violoncel (ESMUC) i en Psicologia (UB). Inicia els estudis de violoncel amb Eulàlia Subirà als cinc anys. Més tard estudia amb Nabí Cabestany, Damián Martínez, Christopher Richter i Jose Mor i rep classes  de música de cambra de Kennedy Moretti i del Quartet Casals.
Ha tocat a la JONC, a l’Orquestra Simfònica Segle XXI, a l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat (OSSC) i a l’OBC.
Actualment col·labora amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i l’Orquestra Camera Musicae, és professora de violoncel i de música de cambra a l’Escola Municipal de Música de Sitges i a l’Escola de Música Sant Gregori i és membre del Trio Aura i del Duet 2.0, amb els quals ha fet concerts arreu de Catalunya.

 

Concert primavera 2019

Direcció

Pare Xifré s/n 08500 Vic

Apartat de Correus 43

Comparteix el contingut

©Patronat d'Estudis Osonencs - Tots els drets reservats