La pregunta sobre la Veritat, lluny d'ésser una qüestió abstracta reservada als especialistes, és un problema candent que afecta a l'home concret de carn i ossos. Existeix tal cosa com la Veritat? Si és així, l'home és capaç d'accedir a ella? L'esfera pública o política i, fins i tot, la vida quotidiana, haurien d'ordenar-se d'acord amb una idea de Veritat? Quina relació manté l'Art amb la Veritat? Tota ficció és equiparable a la mentida? Al voltant d'aquetes qüestions i de més que puguin sorgir volem dialogar al llarg d'aquest cicle de xerrades sobre la Veritat.

Plató i el desig de veritat
A càrrec d'Antoni Bosch-Veciana (Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull), Doctor en filosofia i llicenciat en filosofia i en teologia. Director de la secció de Filosofia Antiga de la Societat Catalana de Filosofia (2001-2011). És membre numerari de la International Plato Society i del Centre d'Études sur la pensée antique 'Kairos kai Logos' de la Université d'Ais de Provença. És també membre de la Secció Mediterrània de la International Plato Society. Així mateix, és membre del Consell de Direcció de la revista Comprendre. Revista catalana de filosofia. Ha impartit cursos sobre Plató i els platonismes, filosofia i literatura grega, antropologia filosòfica i hermenèutica, entre d'altres. Ha escrit llibres i articles sobre aquestes temàtiques. És membre del Consell Editorial de la revista Anuari de la Societat Catalana de Filosofia. Revista de Filosofia (Institut d'Estudis Catalans) i del Grup de Recerca de la Universitat Ramon Llull: «Filosofia i Cultura».

Realitat i ficció segons Aristòtil
A càrrec de Magdalena Bosch Rabell (Universitat Internacional de Catalunya). Professora titular a la Universitat Internacional de Catalunya, on imparteix ètica i estètica. Va estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona. Va realitzar el doctorat a aquesta mateixa universitat amb una tesi sobre "Metafísica de la intencionalitat". Al llarg de la seva trajectòria acadèmica ha desplegat dues línies d'investigació, ambdues d'orientació antropològica: una centrada en l'àmbit de l'ètica i, l'altra, en l'àmbit de l'estètica. Sobre la seva recerca en estètica, pot destacar-se l'estada d'investigació d'un any que realitzà a Munich (2004), i una altra de tres mesos, a la mateixa ciutat, l'any 2008, i el seu llibre El poder de la belleza (EUNSA 2012). Sobre ètica, a més de diversos articles vinculats al tema, ha publicat una introducció a l'ètica aristotèlica: La ética amable (EUNSA 2015). Més recentment ha estudiat qüestions d'ètica aplicada a l'empresa i d'espiritualitat en el lloc de treball.